El Colibrí d’ÀRφCA

colibri-644x362

Versión Castellana del Colibrí de ÀRφCA

English version of the hummingbird ÀRφCA

Version française le ÀRφCA Colibrí

Deutsch Version Der Kolibri von ÀRφCA

Norsk versjon Kolibrien av ÀRφCA

9b0d15fd308303fe6df84d80fb28c6a6

                    En aquest lloc trobaràs un conte per a infants ( i per als qui no ho són tant ) 😉  i a través d’ell poder treballar l’ètica i la consciència i així desenvolupar els potencials que tots duem dins.

                    Posteriorment realitzaré un comentari d’aquest conte, perquè podeu despertar i prendre consciència a qüestions que resten ocultes i que desocultant-les, es pugui facilitar a tots els educadors, una obertura de consciència que us acompanyi a educar els infants de les noves generacions a créixer amb més llibertat.

montserrat

** Una vegada hi havia, en un lloc que semblava molt llunyà, una dona sàvia anomenada ÀRφCA que vivia a dalt d’una muntanya en forma de drac i tenia, com a company, un colibrí molt savi que li donava informació de tot allò que passava en aquell lloc sagrat.

cropped-cropped-0204722001315155975.jpg

Un dia la família Llum va decidir pujar a la muntanya per visitar a la seva vella amiga ÀRφCA i així presentar-li la seva filla que es deia Consciència. Era un dia de primavera molt bonic, tot i que el dia es despertava amb boirina.

43-montserrat-mar-nubes

Consciència es va obstinar en dir que no pujaria a la muntanya, si no podien venir les seves amigues: la seva amiga Honestedat, el seu amic Somni, la seva amiga Sinceritat, la seva amiga Il·lusió, la seva amiga Distracció i la seva amiga Valentia.

foto4

Quan van arribar a dalt del cim i varen veure el temple d’ÀRφCA, Consciència anhelava entrar al temple, però després de passar la porta Torii que marcava l’espai sagrat del Santuari, els seus pares li van dir que jugués una estona amb les seves amigues, perquè ells volien parlar sols amb la dona sàvia.

panoramica-montserrat-roca-foradada

Mare Claror: No et moguis d’aquí Consciència, jugueu i no us separeu.

Consciència: Si mare

Va ser més tard mentre estava jugant amb Somni, Il·lusió i Distracció

blaveta-polyommatus-icarusquan va aparèixer una papallona i la nena, perseguint-la, no es va adonar que havia anat més enllà de la porta sagrada, en un lloc totalment desconegut.

10504_p0my87irkqdgceuhConsciència va intentar de trobar una sortida i tornar cap a on estaven els seus amics o cap al temple, però en comptes d’apropar-se, s’adonava que encara s’allunyava més i no ho entenia.

img_9361

Perduda, vençuda, espantada, cau a terra i es posa a plorar, recordant les paraules dels seus pares que li havien dit que no se separés de les seves amigues ni d’aquell lloc. Just en aquells moments de desesperació se li apareix el Colibrí dient-li:

colibri-644x362

Colibrí: Consciència, per què plores?

Consciència: Qui ets tu?

Colibrí: Sóc el Colibrí d’ÀRφCA, el seu missatger.

Consciència: De la Dona sàvia?

Colibrí: És clar. Què et passa? Per què plores tant?

Consciència:: Doncs… Perquè tinc molta por, ja que no sé com retornar amb les meves amigues i els meus pares segur que m’estan esperant i deuen estar molt preocupats.

Colibrí: Escolta Consciència, no has de tenir por, perquè en el fons de tu mateixa saps sortir d’aquest lloc.

Consciència: Com?

Colibrí: No preguntis el com, simplement escolta’t profundament. Escolta en el teu interior. Les persones sempre es pregunten com, i en el com es perden. Com: si sé o si no sé? si tinc o si no tinc? si puc o si no puc? si crec o si no crec?

Per tant només escolta. Escolta profundament en el teu interior. Per escoltar cal restar en silenci, silenciant tots els sorolls que no et deixen prendre profunda consciència, silenciant la por, la preocupació, silenciant aquest impuls desesperat de voler trobar el camí. Només així podràs trobar la solució.

En aquells moments la nena es va posar a escoltar i va sentir el murmuri d’uns ocells i de sobte va veure una guineu que passava a prop i encara es va espantar més.

Colibrí: Consciència, no t’espantis, no tinguis por i escolta: No els sons del bosc i la muntanya, sinó més endins, ningú no et farà mal. Escolta dins teu, què et diu el teu cor Consciència?

Consciència està silent …

Consciència:  Que confiï en la vida, perquè tot se solucionarà.

Colibrí: Ho veus Consciència?

Consciència: Jo només veig que estic perduda a la muntanya i que els meus pares i els meus amics estaran molt preocupats i tinc molta por, Colibrí !.

La nena comença a plorar de nou.

Colibrí: Plora si et sents millor així Consciència, plora, però deixa d’escoltar aquestes pors i preocupacions, no els prestis atenció una altra vegada i escolta de nou al teu cor, a veure què et diu …

Al cap d’una estona el Colibrí li diu:

Colibrí: Consciència què passa? (La nena està somrient) .Què has vist? Què has escoltat?

Consciència: Jo estava tant espantada que no m’adonava que tot és molt més fàcil. Ara sé que puc confiar en la vida, Ella t’ha portat a mi, perquè tu ets el millor guia que em pot portar fins a la dona sàvia.

Colibrí: Exacte ! Veus que n’és de senzill ?

Consciència: Sí, però jo tenia molta por i estava molt inquieta i ansiosa pensant com estaria de preocupada la meva mare.

Colibrí: I això no et deixava escoltar el fons del teu cor que sabia la forma de sortir d’aquesta situació i trobar una solució.

Segueix-me !!

Parc Natural de la Muntanya de Montserrat

En aquells moments el Colibrí va avançar en el seu vol, mentre anava indicant-li el camí a Consciència, i li explicava com n’és d’important escoltar-se a si mateix quan un es troba amb dificultats, per enfocar-se correctament. Que no hem de posar tanta atenció a allò que ens passa, sinó en la resposta que som capaços de donar en cada situació.  I aquesta resposta, no ha d’estar tant dirigida a canviar les coses, sinó en trobar la millor actitud per viure el que ens passa. Perquè serà aquesta actitud la que ho transformarà tot.

00-reduidaEl fet important és saber silenciar els sorolls que no ens deixen escoltar aquell fons que hi ha dins nostre, perquè en ell estan totes les solucions. Només hem de posar-nos en un estat d’escolta i deixar parlar el nostre cor. I veure com tot el nostre ésser es posa en harmonia amb ell mateix i des d’allà contemplar allò que es vol resoldre.

montserrat-21

Aquest és el camí, va dir el Colibrí, i per posar-te d’acord amb tu mateixa necessites abandonar tots els sorolls, tot allò que no et permet estar en pau amb el teu interior, Consciència.

db_post_pic1

Van passar la porta Torii i van trobar a Honestedat, Sinceritat i Valentia que els van seguir, perquè Il·lusió, Somni i Distracció es trobaven distretes en un somni d’Il·lusió.

panmontserrat01a

Mentrestant, els pares havien estat buscant la nena per tot arreu i només els faltava tornar a anar al temple de la dona sàvia, on Consciència ja havia volgut entrar sols a l’arribar.

1350038299_oqaxa0eli01ow_pl_qof

I allà la van trobar, abstreta i pensarosa, mirant el colibrí.

Mare Claror: Per què ens has fet això?

Consciència:: Jo no he fet res més que desesperar-me i plorar. Estava perduda i volia trobar el camí per retrobar-nos. Només tenia això al cap, res més, i ha estat justament això, acompanyat de la desesperació i de la impaciència, el que m’impedia trobar-vos.

Mare Claror: I per què mires així el Colibrí?

Consciència: Perquè estava perduda i ell m’ha ensenyat una cosa molt important per poder trobar-nos: que hem de confiar en la vida i escoltar profundament el nostre cor sempre. Llavors, quan ho he fet, he comprès tot el que em passava i sense més ha vingut la solució, com si fos per art de màgia. I ara, mare, pare, esteu aquí. Doneu-me una abraçada !!!

En aquells moments Consciència es va girar de cop i volta cap a la dona sàvia que li deia: Ho veus que n’és de senzill! i la nena va respondre:

Consciència: ÀRφCA, envia el teu Colibrí arreu del món perquè proclami aquesta bona nova. Fes que tothom sàpiga que hem d’escoltar el fons del nostre cor per descobrir les solucions de les nostres dificultats i així poder respondre de la millor manera. Ell m’ha ensenyat que allà hi ha totes les solucions i que vénen de dins, no de fora**

montserrat-oniric

Aquest conte i el comentari que ve a continuació el regalo a tota la humanitat, perquè així va ser escrit, per donar-se i ser donat. Fes-lo conèixer, difon-lo, perquè sigui una llavor més que algun dia ajudi a fer un nou món possible.

Carles Perarnau Vidal.

77b891d37

Tot el que és fet amb el cor perviurà i tot el que no és fet amb ell morirà

ÀRφCA

“La veritat no es troba en les multituds, sinó més bé en la recerca silenciosa”

Umberto Eco

Apartat per a Adults:

Aquest apartat té l’interès de donar al tutor/a dels infants, la possibilitat d’ampliar el contingut que es deriva de les metàfores i la moralitat del conte del Colibrí d’ ÀRφCA. I així, dotar de recursos i eines per créixer en consciència i ser portadors de llum, per crear lliures pensadors.

Llegeix amb temps aquesta reflexió, atura-t’hi, escolta-la,.. no la vulguis llegir d’un cop, hi ha massa informació. Si menges més del compte podries tenir un empatx. És preferible que en llegeixis sols un tros i en treguis el profit que aquell fragment pot donar-te, que fer una lectura completa i massa ràpida, quedant-te amb informacions no païdes. Llegeix el text i escolta-ho, i també indaga tot el que serà dit, investiga amb la ment i amb aquesta brúixola que és el teu cor, posa en pràctica aquesta possibilitat que habita en cada ésser humà. L’exemple és el millor aprenentatge. Deixa, doncs, que els infants aprenguin a través del teu propi procés. Aprèn tu primer, per transmetre’ls-ho després a ells i a elles. Al llarg del text tindràs també enllaços si vols aprofundir la informació que et serà donada, però llegeix i escolta’ls tots sense prendre’ls per la veritat, només la teva profunditat pot donar compte del que t’és útil, perquè no hi ha una sola veritat. La veritat és una i infinita a la vegada.

Aquest escrit té diverses reflexions que pretenen fer-te entendre diferents qüestions, perquè et trobis més lluny del que avui coneixes de tu, per poder-te escoltar a tu mateix i treure les teves pròpies conclusions, i poder créixer i viure en llibertat que és el que ha volgut l’home des de sempre. Si fas aquest camí, després podràs reflexionar i observar amb els infants des de l’experiència i podràs compartir amb ells, el que ja realment és pràctica en tu. D’una altra manera t’estaria enganyant. Reflexionaré a través del material que ens ofereix el nostre entorn cultural, perquè ens ajudi a indagar, compartint i treballant junts, i així poder despertar en tu la recerca perquè puguis trobar per tu mateix les afirmacions que faci. Perquè no vull que creguis res del que et diré, ans al contrari, tot és posat per la teva pròpia descoberta, perquè només trobant-te a tu mateix i trobant la teva veritat podràs ser una dona i un home lliures, i podràs ser útil als infants per créixer en una autèntica llibertat i autenticitat. Un cop haguem fet aquest despertar, t’orientaré en pautes que t’ajudin a treballar els aspectes reflexionats amb els infants, a partir de la porti Torii que tens més avall. Desitjo amb tot el cor que et sigui útil aquest viatge i que indaguis i escoltis amb atenció tots els enllaços, que com ports que hi han al llarg del recorregut, t’ajudaran aprofundir per treure profit i arribar a la mítica Ítaca.

Bon Viatge! 😉

El conte del Colibrí d’ ÀRφCA pretén fer conscient l’ètica del cor, i quan dic això, tingues en compte que a partir d’ara vull significar la Veritat Interior, associada a una saviesa profunda, a una essència que t’és pròpia i no pas als sentiments i emocions en concret, tot i que en nombroses ocasions siguin els sentiments i les emocions un dels seus medis d’expressió, el vehicle, a través del qual, pot expressar-se aquesta Veritat Interior. Per tant, el conte pretén fer conscient aquesta ètica de la Veritat Interior, aquell sentit intuïtiu i profund que tots portem dins i que es troba associat al sentit comú.

Avui sabem que el cor, a part de teixit muscular, té teixit neuronal, el que implica que és un òrgan que no sols marca un ritme que permet al cos conduir a través seu l’oxigen, font d’energia pels teixits cel·lulars, sinó que alhora és també un centre pensant, que d’alguna manera està relacionat amb un “cor-consciència”, que no es tracta del cor com a òrgan fisiològic, sinó com un lloc molt proper a tu mateix i a través del qual es pot connectar amb la teva consciència d’ésser transpersonal. Una brúixola, una consciència interna que ens dóna una rectitud, un nord, un centre, un sisè sentit ètic sobre el que està bé o està malament per a nosaltres, com a individus, com a espècie i com a part de la terra. És per tant un espai que està més enllà de la fisiologia del nostre cos orgànic i esdevé un espai energètic i etèric, enllaç amb la nostra pròpia consciència. És d’allà d’on surten les sensacions que en la nostra cultura popular, n’esdevenen frases com tenir bona o mala consciència. La consciència, no té un espai en concret, engloba a tot el cos, a tot el vehicle humà, però hi ha un espai denominatiu que en nombroses cultures de saviesa perenne, ubiquen en el cos energètic humà, el Anahata xacra, el que fisiològicament s’ha ubicat en el centre del pit, en la zona coneguda per nosaltres com el xacra del cor. És en aquest espai on hi ha una connexió amb una essència que és transpersonal i no es troba limitada per les identificacions de l’ego.

Des de temps immemorials el cor s’ha entès com un centre espiritual, un centre de saviesa que es troba més enllà del pensament i el racionament intel·lectual i avui la ciència descobreix que el cor té teixits neuronals com el cervell, i els escrits de saviesa més antics parlen d’aquest espai, com el lloc on resideix l’esperit, el nostre vertader ésser. És l’espai des d’on es manifesta l’amor i la compassió i alhora aquest xacra, aquesta porta energètica, ens proporciona el sentit de la responsabilitat, de la seguretat i la confiança amb un mateix i amb la vida, ja que els escrits ancestrals ens expliquen que quan la Kundalini travessa el xacra del cor, es dissipen totes les pors i temors, produint goig i satisfacció. Els estudiosos d’aquest centre també parlen que es tracta del primer veritable nivell de la consciència autoreflexiva, permetent-te saber qui ets i on et pots veure a tu mateix a través dels ulls dels altres, entenen alhora que tothom és tant important com tu. És on s’instaura el sentit del nosaltres i aquest fet tindrà una importància cabdal en l’ètica de les relacions, perquè és el centre on prens consciència dels teus sentiments i aprens a dirigir-los i gestionar-los i a partir d’aquí es canalitzen les emocions cap a aspectes més madurs en l’art del compromís i de l’estima.

No podia establir una altra metàfora pel conte que no fos sobre el cor. Ja que aquesta em permetia apuntar a una altre metáfora que m’hi portava la mateixa paraula. La paraula cor em duia al mot coronació, corona. I és aquí doncs quan et pregunto: Què és fer corona?, en què corones la teva vida?, de què en fas corona? No és el mateix que dir: a on poses el teu cor? A on regnes la teva vida ? Quin és el teu reialme ?

Totes aquestes preguntes ens han de dur a fer una reflexió personal i posteriorment educativa, si vols fer transparència d’aquella frase cèlebre de Gandhi que va dir i segueix pronunciant: “ Sigues tu el canvi que vols veure en el món “.

Perquè cadascú fa créixer allò que hi ha en el seu sí, en la seva profunditat, el nord que cadascú l’orienta per fer camí.

Com visc la meva realitat quotidiana? Ens quins àmbits de la meva vida personal, familiar, social, faig fer valdre aquesta Essència que em representa, que presento al món, que manifesto, que sóc, que co-creo, que realitzo, que visc?

Com deia  Bhagaván Sri Ramana Maharshi, una de les millors preguntes que et pots fer per a descobrir-te és: Qui sóc jo? Perquè aquesta pregunta autoindagativa t’ha de dur a descobrir-te i descobrir aquest espai en el qual el conte se centra. Per a aquest místic, al costat del cor si troba el cor espiritual, que el senyalava, tal com hem apuntat, en la seu de l’ésser i ens explicava com en ell podem trobar respostes que amb la ment ordinària no són possibles. Per això el colibrí orienta a Consciència a escoltar el seu cor per poder retornar al costat dels seus pares, com a metàfora que quan hom es perd en la seva pròpia vida, pot trobar el camí escoltant-se profundament. I aquesta escolta que no persegueix ni consisteix en saber, sinó més aviat en no saber, en la mesura que t’has de buidar per realment conèixer-te, que t’has d’alliberar de tot allò que no permet veure’t.  És realment un altre ordre de les coses. Perquè l’home normalment busca trobar coneixements i no veu que el que cal fer és buidar-se, treure’s del damunt, deixar fora allò que no et permet veure ni ser lliure. D’aquí en deriva el profund significat de la paraula des-cobrir-te ( deixar-te de cobrir ).  Per això el Colibrí li diu a Consciència que no es perdi en cap de les quatre qüestions, que no s’aturi en elles, que no li facin límit i que simplement avanci tot escoltant el seu cor. Que no s’aturi en el tenir o no tenir, en el que sap o no sap, en el que pot o no pot i en el que creu o no creu. Que justament es buidi d’aquestes quatre qüestions.  Perquè si trobes el que creies que trobaries més enllà del jo (Ego), és que encara estàs abduït en aquest territori del jo (Ego) i per tant estàs retingut en les seves identificacions. Per això és tant important aquest buidar-se dels conceptes en el que has estat enculturat.

I per això t’adverteixo que molts no podran acabar de llegir aquest text, perquè no s’hauran buidat d’aquestes quatres qüestions, perquè com més t’acostes a la llum, l’Ego no pot suportar-la. Perquè s’ha erigit amo (jo) en tu, i el que cal és aconseguir que ell serveixi a la teva Essència (Jo). És posar en claror el Mite de la Caverna de Plató en ((Tu)  punt d’un Temps i d’un Espai )).

De què tens consciència? De tot allò que el teu jo (Ego) fou adoctrinat, per no dir domesticat. Pensa, si t’haguessis encarnat en qualsevol altre Temps i Espai, tot el que penses que saps, pots, tens i creus, seria completament diferent. Per això, per arribar a un altre nivell de consciència, t’hauràs de plantejar buidar-te dels paradigmes en els quals s’ha armat el teu jo (Ego ) i escoltar el teu mestre interior (Jo) que trobaràs en el teu cor (Veritat Interior- Essència).

Miraré de fer-te prendre consciència de la manca de consciència que avui encara té la humanitat en qüestions que li retallen i li prenen llibertat. Aquest escrit ve a ser un entrenament perquè puguis sostenir més llum i per tant tinguis molta més consciència i llibertat, i des d’ella puguis exercir la teva autenticitat, la teva Essència.

Motivat doncs, perquè observant i fent junts una pressa de consciència col·lectiva, puguem millorar la vida de tots i així poder fer un món millor, m’endinsaré en aquest assaig- reflexió. partint d’una frase que al desenvolupar-la, anirem veient la riquesa desglossada que ens permet treballar amb aquest conte:

“Cadascú toca el piano segons la seva manera d’ésser (Veritat Interior) ” de pensar, de sentir, de fer i és important tenir en compte que el respecte per aquestes formes és un aspecte cabdal a considerar. Perquè això permet a l’Essència de cadascú expressar-se tal com és, donant-li alhora la llibertat perquè aporti tot allò que ha vingut a aportar al món.

Això és molt important en el camp de l’educació, perquè si s’intervé en l’Essència, es pot alterar la seva expressió, la forma en què aquesta persona preval de manifestar el seu Sí en el món. I això comportaria una alteració del seu coneixement interior. Per tant, els arquitectes de les identitats ( Ego ) haurien de fer prevaldre per damunt de tot l’Essència, el fonaments únics i singulars de cadascú.

Tot sistema educatiu dirigeix, condueix, guia, però On guia? Guia en la direcció d’aquest respecte? En la preservació d’aquesta Essència? O prioritzen molts d’ells emfatitzar, per damunt de tot, les línies i directrius que uns poders fàctics volen dirigir i guiar a les consciències?.  I que ells ja han acollit i decidit prèviament com a veritat. Albert Einstein deia que ” L’escola havia de tenir sempre com a objectiu que el jove surti d’ella amb una personalitat harmoniosa, no com un especialista”. I llavors pregunta’t: Com pot haver harmonia, si es va en contra de l’Essència interior, si existeixen arquitectes que fan prevaldre els seus interessos egòtics per damunt dels potencials interiors de cadascú, per imposar unes veritats per damunt de les altres?

La paraula educació ve del llatí Educere i vol dir treure de dintre, no posar des de fora. Un potencial que ha de desplegar-se. I com molt bé va dir el Dr. Mario Alonso Ruiz ” No somos cubos vacíos que hay que llenar, somos fuego que hay que encender”. Un món millor serà possible quan tots compartim el talent interior que tots duem dins. El problema és que nosaltres no vivim al nivell de les nostres capacitats, sinó al nivell de les nostres creences i és molt important que et plantegis d’On venen aquestes, com has arribat a elles, ja que elles funcionen, un cop ubicades, de manera inconscient, poden arribar a determinar la teva vida. Perquè elles afecten a tot; la manera com veus la teva pròpia imatge, com veus els altres i com veus el món. I tenen accés directe a la teva intel·ligència, a la teva memòria, a la teva imaginació, a la teva creativitat, a tot. I per tant et poden posar límit en tot.

Per poder preservar les Essències de cadascú, calen sistemes educatius oberts i flexibles, que permetin emfatitzar i cuidar just aquesta llum que tots portem a dins i permetre que les directrius vagin dirigides a educar en la llibertat, la comprensió i la responsabilitat. Que permetin despertar l’autoconsciència perquè la persona descobreixi la seva veritat per ell/a mateix/a.  I pugui desplegar tot el potencial que té en el seu interior. És molt important que els educadors respectin aquesta Essència, aquesta llum, mai no imposant per damunt d’ella, ni continguts ni valors. Perquè una cosa es voler comunicar, fer conèixer, compartir la pròpia saviesa de l’educador i l’altra és utilitzar maneres de persuadir per imposar uns continguts.

El teu punt de vista és això: “un punt”,  o sia, una veritat, una òptica, però només una, la teva. És molt important que ho consideris i ho tinguis en compte, perquè l’Ego és l’expressió d’un punt, una visió, una saviesa, una perspectiva, una mirada i no has de voler defensar-la a tota costa, sinó compartir-la, només compartir-la i permetre que els infants trobin, descobreixin la pròpia veritat de la seva Essència. L’única funció que té l’Ego és servir, compartint i expressant la mirada de l’Essència en el món, sent capaç de traspuar la saviesa que viu en l’Essència de cadascú. Si només encultures una persona i no li permets descobrir la seva pròpia veritat, des-cobrir-se, no sols la prives a ella de conèixer-se, sinó que tu t’estàs perdent una enorme saviesa, la de la seva Essència, ja que porta un punt de vista únic i exclusiu de l’Essència Infinita (Déu). Imposant la teva veritat només uniformitzes el món a la teva visió i això és realment el que vols? No veus la riquesa que té aquest planeta ! Si un elefant del món només volgués que hi haguessin elefants al món, tindria un món molt ric d’elefants, però de res més. I això és el que vols? Perdre’ns aquesta gran biblioteca? Entens per on vull anar?

Els Egos, a l’hora de defensar els seus punts de vista, s’imposen i utilitzen qualsevol medi per defensar-la. Una mostra d’exemple d’això el tenim en el que ha estat un dels màxims caps espirituals del món, el Cardenal RatzingerCom, en un moment donat va dir : ” El “bé absolut” arr¡ba a ser la norma moral que justifica qualsevol cosa, inclosa la violència, el homicidi i la mentida”

Com comprendràs, si un dels màxims líders espirituals del món pot fer aquestes afirmacions, entendràs perquè aquest món és com és, encara! Tu pots contribuir a canviar aquesta història que no deixa de repetir-se des de temps immemorials. Lev Tolstoi ja ens va dir que: “Tothom pensa en canviar el món, però ningú no pensa a canviar-se ell mateix”.

Has de tenir present que tu també tens Ego, com qualsevol altre i tu també esculls a cada moment des d’On actues, si des d’aquest Ego com a amo o  o des d’aquest Ego com a servidor de la teva Essència. Havent-lo transcendit per tenir consciència d’ell. El canvi comença per tu, per triar com manifestar l’Essència sense imposar-la. Tan sols manifestar-la i compartir-la i tenir la humilitat d’acollir tots els altres punts de vista, sense necessitat ni de defensar, ni d’imposar res.

Saps què et passa? que t’identifiques tant amb els teus punts de vista de l’Ego, amb les teves identificacions, que si les qüestionen et sents atacat, maltractat, insultat, menystingut,… això és el que passa i com que l’Ego està construït per defensar-se, ataca o fuig, tot per una estratègia de supervivència. Però tu, com Essència, no t’has de defensar de res, perquè tu no ets l’Ego, ni cap de les seves identificacions. L’Ego tant sols és el teu instrument psíquic d’expressar-te en aquest món i és bo que aprenguis a desindentificar-te, descondicionar-te, desaferrat-te, deixar de cobrir-te amb aquelles identificacions que has cregut que erets i no ets, perquè tan sols són els vestits amb els quals et mostres en el món. Per tant, deixa’t de cobrir amb les identificacions que han fet estada en tu, per viure en un Temps ( Ara ) i un Espai ( On ). Recorda que si haguessis nascut en un altre temps i en un altre espai, les teves identificacions serien completament diferents. Portaries un altre vestit. Per exemple: Si fossis mulsulmà no podries creure en aquest dogma de la Trinitat ( creat per Tertulià l’any 215 dc )  i si fossis budista tampoc. Les etiquetes no són problema si ets conscient d’elles i no et deixes condicionar per elles, tan sols són un vestit a través del qual expressar-te en el món. Observa aquest exemple com tants d’altres vestits en els que has estat enculturat. Et donen estretor de mires? Et permeten ubicar per damunt d’ells el teu bon cor ? Ets capaç d’ubicar el teu On, en un bon cor, per damunt de les etiquetes?. No ets aquí per defensar els vestits (etiquetes/condicionants) ni per creure’t que ets els vestits, hi ets per expressar la teva Essència divina, la teva bondat, el teu bon cor, una ètica que estima els altres com a tu mateix  i els teus vestits simplement són els instruments que et dota el món per fer-ho. L’home Ego es perd en els vestits, defensar-los amb la vida, quan el que ha vingut a donar vida és a l’Essència que a través del Ego “com a servidor” ha d’aprendre a compartir-la, a través dels vestits que se li han donat.

Escolta’t, tu vols la pau o vols la guerra ?

Si vols la pau, deixa d’identificar-te en una qüestió concreta que ni ets tu. Tu no ets els teus vestits oi? Has d’aprendre, doncs, d’anar més enllà de totes les identificacions que et vesteixen. A mode d’exemple: una nacionalitat, un nom, una família, una llengua, una religió, un partit polític, una ciutat,…

Que et quedi clar, que perquè et digui que t’has de deixar d’identificar amb això, no estic dient que estigui en contra d’això, ni que tu hagis de renunciar-hi. Jo no estic en contra de res i a favor de tot. De tot allò que construeix la vida. I tot això que anomenava la construeix si ets capaç de portar l’Essència a través de les identificacions de l’Ego, vivint-les sense imposar-les, i utilitzar-les com un medi a través del qual conduir la teva Essència per mostrar-la al món amb estima i respecte. Portant la teva veritat de l’Essencia d’Infinit i prenent consciència que tu no ets les teves identificacions, sinó que tan sols són els vestits a través dels quals t’expresses. Si pots realment prendre consciència d’això seràs una persona molt més lliure. I a través del teu Ego “ja domat” podràs aportar una riquesa, una mirada, un coneixement que el dónes, simplement el dónes, perquè tu ets donació absoluta, Si no volen aquest regal, no passa res, no cal defensar-lo, no cal trobar qualsevol medi per imposar-lo, tu ja tens aquesta riquesa. Deixa que cadascú sigui lliure per triar les riqueses en que vol construir la seva vida. No es tracta de defensar res i sí de donar-te, siguis ben acollit o no. Si és que no, simplement continua el teu viatge, enriquint-te de les savieses que et seran útils per construir una vida preciosa.

Epictet, tan savi com era, va saber expressar-ho amb genialitat fa més de 2000 anys amb aquesta idea: “Si algú et critica, dóna-li sempre la raó i digues-li que si et conegués més a fons, no es limitaria a criticar tan sols això” 🙂 .Les nostres imperfeccions són moltes des de l’Ego i has d’estar disposat a funcionar d’una altra manera. I tot i això sé cert, també ho és que aquest món conduit per l’Ego, acusa en fals testimoni a les persones i molts cops atribueixen als altres allò que són ells, fent servir la projecció com a autodefensa.

Saps què passa, que quan dues persones discuteixen, es van polaritzant una a l’altra, adoptant postures extremes perquè ambdós senten que no són escoltats. Dins de cadascú se sap que hi ha una altra manera de veure la mateixa realitat, però se sent que l’altra no té en compte el nostre punt de vista. Tots dos estem sent dogmàtics i adoptem una postura defensiva. En quan reconeguem la realitat de l’altra, se sentirà escoltada i sabrà que la respectem i això farà abaixar les postures defensives, se sentirà menys dogmàtica i tindrà menys necessitat d’afirmar que està encertada i que els equivocats som nosaltres. Habitualment ens tornarem els dos menys intransigents i reconeixerem els nostres sentiments i idees respecte els punts de vista de l’altra i llavors podrem enriquir-nos de totes les perspectives. I aixì podràs viure aquella frase que t’he posat al començament i que ara segurament la podràs entendre molt millor: La veritat és una i infinita a la vegada.

Has de tenir present que quasi sempre, hi ha un punt de veritat en el que l’altra persona està dient, encara que el que ens digui sigui detestable i insultant. Encara que creguis que la crítica està fora de lloc, sempre hi ha alguna raó en la seva forma de sentir i pensar que el porta a afirmar el que afirma.

Si reconeixem aquest fet, estarem més disposats a escoltar i menys a discutir i humiliar. Més en aprendre, que en defensar el nostre punt de vista. Pensa que l’altra persona necessita ser escoltada igual que nosaltres. De fet, el motiu pel qual les persones es tornen dogmàtiques i irracionals sovint, si no hi ha una manipulació intencionada, es deu a que se senten frustrades. I per què se senten frustrades ? Perquè pensen, amb raó, que ningú no les està escoltant o preocupant-se realment del que elles estant intentant dir.

Desitjo que el teu Ego sigui un servidor de l’Essència i per això cal fer-li entendre que per rebre primer cal donar; que per pujar primer cal estar a sota; que si volem ser respectats hem de respectar d’entrada. Si volem ser escoltats, llavors comencem per escoltar l’altra persona. Per això la virtut de la humilitat, ha estat i segueix sent una virtut de l’Essència. No perquè t’hagis d’humiliar davant de Déu, sinó perquè has de ser humil a tota expressió de l’Essència, inclosa la teva. Perquè totes són estimades i ateses, i gràcies a totes elles, es construeix i es constitueix la Unitat (Déu).

Encara que ho vulguem negar, perquè tots ens volem veure lliures, en les nostres societats es construeix la realitat des d’una manca de respecte cap a les Essències de cadascú i sovint s’utilitzen sistemes manipulatius dels quals no en som ni conscients. Has de tenir present i entendre que la realitat es construeix. I que tu formes part d’aquesta construcció. Cap on vols construir i com vols contribuir en aquesta construcció ?

I una cosa és persuadir, seduir, per voler comunicar el teu punt de vista i fer-lo atractiu a l’altre, vistós, i un altre aspecte és buscar les formes de retallar les llibertats dels altres a través d’una persuació impositiva. (Un exemple clar d’això són les publicitats subliminals i les decisions polítiques per l’amenaça i la por) ( Per exemplificar-ho millor: Una cosa és explicar com de bonic és donar-se als altres i els beneficis que això t’aporta com a persona i aportes al món, i l’altra és inculcar-te una por que si no actues d’una determinada manera seràs castigat, ignorat o abandonat)

L’origen d’un camí o d’un altre, parteix o no, del propi respecte i, a la mateixa altura, del respecte per a l’altre. Sense aquesta premissa que et conté a tu i l’alteritat, mai no podrà haver un món on la llibertat i l’amor siguin possibles.

Perquè el que caldria tenir clar des d’un inici és: d’On parteixes?, si del respecte o de la imposició, si de l’amor per estimar la diferència o de la imposició, perquè l’alteritat s’uniformitzi en la línea que tu vols. Quines són les profundes raons que et mouen? o que mouen una institució?

No voldria desviar-me dels profunds motius que m’han portat a escriure aquesta reflexió i tornaré a l’essència del motiu central d’aquest escrit, posar èmfasi en la importància d’allò que poses en el cor, d’allò que en fas corona en la teva vida, si emprens el camí per des-cobrir-la.

Matisaré ara la paraula cor, amb la paraula tresor, rescatant una paràbola que sense voler entrar en sistemes de creença i deixant autoritats i partidismes religiosos, jo parteixo que totes les religions tenen quelcom que aportar-nos i enriquir-nos, sempre hi quan hom sigui capaç de separar el gra de la palla. Si és així, descobriràs que totes elles venen a ser com perles d’un collaret i, dit sigui això de pas, les místiques són les que et poden portar a les profunditats dels seus continguts, si saps escoltar-les sense autoritarismes i veritats absolutes. Deixant doncs una escriptura que volgués imposar persuadint, faré esment d’un text evangèlic, simplement per ser un text proper culturalment, i perquè considero que aquí ens pot ajudar a veure el contingut profund del que et vull donar a entendre.

La paràbola del tresor amagat és una historia al·legòrica narrada per Jesús, que explica com un home troba el més valuós de la vida i ho fa tot per poder gaudir-ne i aquí em permet remetre a ella perquè et preguntis: on poses el cor en la teva vida, a quin lloc tens el teu tresor i quin és el teu tresor?. En un altre passatge aquest far també t’indica que no cerquis els tresors que el rovell pot destruir i que els lladres poden robar. ( Per si és del teu interès, pots investigar pel teu compte: ( Mateu 13,44-46 Lluc 12:32-34  Mateu 6:19-21 ) Tornem on et volia portar, a que et preguntessis: Quin és el teu tresor? Què valores en la Vida ?

Per poder respondre’t això, cal emprendre un camì d’autoconeixement que et condueixi a la llibertat, per ser realment qui ets i no una amalgama de condicionaments i de cobriments que t’han acabat fent com et manifestes possiblement, ara. I el que ens hauríem de preguntar és si fan això els sistemes educatius i els líders i institucions que es mouen en el teu entorn.

Ja ho deia aquella famosa frase del temple de Delfos, entre els 147 preceptes, que eren els que en la cultura grega il·luminaven i guiaven a l’home en el seu camí cap a la virtut. La famosa sentència:  Home, coneix-te a tu mateix i coneixeràs l’univers i els seus Déus”. Cal valorar profundament la importància que aquest precepte té, si volem fer preservar el valor del respecte i el que deriva d’ell: com el valor de l’escolta, examinar i dominar el caràcter, buscar la saviesa, valorar la virtut i exercitar la noblesa.

Tots aquests aspectes són els que podeu treballar i podeu anar matisant, quan expliqueu als infants, el Colibrí d’ ÀRφCA.

Des d’ensenyar a escoltar i cercar dins de cadascú, les raons profundes de les seves accions, dels seus pensaments, dels seus sentiments, … Fins a fer prendre consciència del valor de diferents virtuts, com el mèrit, l’audàcia, la confiança, la fortalesa, la temprança, l’altruisme, la humilitat, la noblesa, el respecte cap a tu mateix i l’alegria i l’amor cap als altres, tot en una recerca de saviesa i autoconeixement que permeti dirigir amb eficiència i efectivitat la pròpia la vida.

El conte emfatitza molt aquest autoconeixement en l’escolta, quan el Colibrí vol que Desperta’t escolti el que hi ha dins del seu cor.

Aquesta metàfora i altres del conte com l’ascensió a la muntanya com a camí ascendent de la vida, un lloc alt, com el lloc per trobar el més important o el personatge del Colibrí, com un ésser que vola en les altures, aquell que planeja en el sentit de veure en plenitud i que per tant pot planificar i crear. Un santuari com a mirall d’un lloc sant en el teu interior … aquest lloc que tu fas sant, que santifiques, que et permet captar des d’ell la vida d’una altra manera. Els noms i el moment en que apareixen els personatges que permeten trobar més d’una reflexió. Una família anomenada Consciència que visita a una dona sàvia, virtuosa, representació de la Saviesa. Un personatge: Desperta’t, que ha de despertar-se a si mateix, amb el joc dels personatges: amics que el fan perdre: com el Somni, la Distracció, la Il·lusió i altres que l’ajuden en el despertar: la Honestedat, la Sinceritat i la Valentia. Totes aquestes metàfores permeten als infants aprendre silenciosament el significat de valors i continguts a través de figures i símbols, per conduir-los a estats interiors que els permetin arribar gradualment al coneixement i la saviesa de conèixer-se ells mateixos. Això, juntament amb la reflexió que l’adult pot fer pel seu compte, arran de tot aquest comentari, ens permet ajudar els infants a arribar al propi centre, a aquest cor, a aquesta corona, a aquest tresor on es troben molts potencials i des d’ell conèixer totes les coses en si mateixes. Així doncs, conèixer físicament, emocionalment, mentalment i espiritualment i acceptar-te tal com ets, no com els altres et veuen i com els altres volen que siguis. I a partir d’aquí aprendre a acceptar els altres com a tu mateix, com hem dit, en tant que el teu proïsme ets tu mateix. Perquè aquell que arriba a la saviesa, descobreix que tot altre, sigui vist com amic o enemic, és ell mateix, perquè el savi és l’univers sencer.

Pots quedar-te aquí en aquesta reflexió i treballar amb els teus infants.

O seguir i continuar profunditzant en les qüestions següents.

Les persones vivim en el món i som el món ( la Terra / Gaia ) i la riquesa de tot això es troba en saber mantenir la informació essencial i concreta de cadascú i més enllà de cada unitat de consciència, abraçant la diversitat i aprenent a incloure-la en l’art de descobrir la complementarietat, pel bé de totes les Essències, i així poder assolir una ascenció de totes les unitats, un increment expansiu, no sols de la interconnexió dels sabers, sinó alhora en una ascenció del nivell de l’Essència de cadascú. Tot té consciència i preservar aquesta Essència és molt important per a tothom. Això hauria de ser un nord “si ne qua non” per al respecte. Com deixar de veure la contradicció, com a pols oposats, per començar de veure la riquesa de la seva complementarietat, i així formar unitats més àmplies de consciència. A dia d’avui perdem 4000 espècies cada any, una informació i riquesa que el planeta està perdent anualment per aquesta manca de respecte.

La manca de respecte per les Essències de cadascú, que ha viscut i encara viu aquest món, és el que duu al món a ser un caos. El caos el podríem comparar a un espai malsonant, no sona bé, perquè ningú acaba tocant el piano, com el tocaria per qui és en la seva Essència. No es respecta la manera de tocar-lo, s’obliga a unes formes, com si sabéssim el que convé a l’altre. I així ens trobem en mons condicionats on ben pocs toquen el piano per qui són, perquè es toca a través de les condicions de l’altre, dels altres o per la manca de respecte d’un mateix, perquè ja s’ha inserit en la consciència, pel condicionament, la negació de la pròpia Essència. Normalment en el nostre món les Essències es troben desviades de la seva pròpia trajectòria, centre, orientació i sovint no en són conscients.

Tothom deu un gran respecte, per començar, a la seva Essència i després a la dels altres. Aquest respecte és la base ètica per un món millor i una manera de millorar aquest món…

… aquest concepte “millorar” no té el significat de ·correcció imposada” ( no hi ha una autoritat externa que digui el que ha de ser ) sinó que el que cal és que tot torni a la seva llera, al seu camí, al seu curs, al seu nord, a la seva ubicació Essencial. Al seu “On” de l’Essència. I així tots junts, des d’aquest respecte, continuar amb la feina que han fet i fan moltes persones per defensar i millorar el nostre món.

Aquest és un bon camí per un món millor, retornar a l’origen de cadascú, al seu On essencial  i d’aquí cobra significat la re-significació que farem de la paraula MISERICÒRDIA, no en tant que compassió cap un altre, que seria de tenir cor per un desgraciat si agaféssim la seva arrel etimològica que prové de la paraula llatina “miserere”, sinó que la re-assignem com anireu veient en aquesta versió de la paraula misericòrdia.

Mi ser                   i         còrdia

el meu ésser        en        còrdia

fitxeu-vos que accentuem la paraula “cor” perquè és allà on recau tot l’èmfasi de la paraula

el meu ésser        en        con”còrdia”

el meu ésser             amb      el cor

el meu ésser     en estat   de cor

el meu ésser en harmonia amb la meva Essència, amb el meu batec Essencial, amb el meu On, que és on batega la vida, l’ésser, l’Essència.

D’aquesta manera un món nou, sí és possible.

Trobar-se en harmonia amb un mateix, amb la pròpia Essència del que s’és.

Això en el món de l’educació, per exemple, fins fa poc als esquerrans, se’ls obligava, se’ls imposava a ser dretans, els homosexuals havien de ser heterosexuals,…i els transexuals també,… i a partir d’aquí en podríem trobar nombrosos exemples, alguns, que per gràcia en algunes societats ja s’han ascendit, ja han millorat, com la diferència entre homes i dones, i d’altres dels quals encara queda molt camí per fer. Aprendre a ensenyar a abraçar la diferència com un valor, com una complementarietat, és el que ha d’aprendre encara la civilització humana i així ens deixaríem de trobar amb tant assetjament a les escoles que porten molts alumnes al suïcidi.

La manca de llibertat de ser tothom el que és ha portat al caos, al desordre del món, un món amb manca de respecte cap a les Essències de cadascú. Per això podem dir que encara no s’ha posat en pràctica aquell ensenyament que Crist va ensenyar a Mateu 22, 34-40. Ell, enlloc de polemitzar i entrar en disquisicions de savis sobre quin dels més de 600 manaments jueus que es concretaven en el decàleg calia ordenar, va anar un cop més al fonament, a l’Essència, a la profunditat de la llei. El que és fonamental de la llei, els jueus ho repeteixen cada dia en el que es considera la seva professió de fe, el conegut “Shema Israel: Escolta Israel”·. Es tracta del primer manament, aquell que diu que de Déu només n’hi ha un i que cal estimar-lo.

Qui és aquest Un?, aquest Déu? El que és l’innombrable i és Essència de Tot … la teva Essència en forma part, és Déu. Sí, ho has escoltat bé, és una manera de concebre-ho i de viure-ho, tal com pots trobar en les Upanishands, els texts que parlen de les lleis de la llum, de la teva divinitat. Tu formes part de Déu, com la gota d’aigua és Oceà, perquè en forma part. Escolta-ho amb el teu cor. I no et barallis amb els teus condicionants, aprèn a viure amb llibertat. Escolta: Et van dir que Déu et va fer a imatge seva, com un mirall, com milers de gotes formen l’oceà… escolta-ho amb el cor i amb serenor. Tot és un holograma. Reflexiona-ho! La Vella Era separava allò humà d’allò diví. A la Nova Era hi entres prenent consciència de la divinitat en tu i anant més enllà de l’humà. Et poso un exercici diari: Sigues conscient cada dia de tot allò diví que hi ha en tu i manifesta-ho. Això és unir dues coses: Consciència i divinitat, perquè l’humà no té consciència de la seva divinitat. El màxim que fa és reduir-ho a les religions i posar a Déu en un lloc inabastable. Desperta! sigues un humà despert! Obert a la llum que ets tu. Despertaràs una consciència en tu que encara no ha encarnat la humanitat i estem en els temps de fer-ho. Com diuen les Upanishads: Brahman és l’Akasha que ens envolta i també aquest mateix Akasha que el podem trobar dins del teu cor i per tant podem conèixer-lo i no únicament creure en ell. Per tant no es tracta de creure, sinó de fer experiència de Déu, fer-ne experiència cada dia de la teva vida. Sigues capaç d’escoltar això més enllà dels teus condicionaments, per treure’t la crosta mental que no et permet veure el que el procés civilitzador del gènere humà t’ha volgut ocultar: la naturalesa divina de l’home. Perquè sols hi ha una consciència, la consciència de l’U.

A alguns els pot semblar un disbarat el que estic dient, però ja ho va dir un dels grans místics cristians al segle XVI, anomenat Juan de Yepes i més conegut com Sant Joan de la Creu, ens va dir que: “El més perfecte grau de perfecció al que en aquesta vida es pot arribar és la transformació en Déu “Assaboreix amb calma aquestes paraules…

Has d’aprendre a mantenir-te el més pròxim possible a la teva Essència, per poder portar la teva part de Déu en el món i co-crear amb totes les altres criatures que també participen de l’Essència de Déu. Déu et necessita, és una manera d’expressar-ho. Et necessita per poder portar a través teu, quelcom únic d’Ell/Teu en aquesta creació. Una altra manera de dir-ho, és el compromís amb la teva possibilitat més elevada, identificar-te amb el Crist, amb Brahma, amb Krishna,.. amb la teva vocació més profunda i conegudament preciosa, perquè tal com ens diuen els texts som imatges de Déu. És el convit a les noces místiques de participar en una realització excelsa. Perquè l’artista i el seu art són inseparables. És quelcom inherent a la nostra naturalesa. Ja ens ho va dir Carl Gustav Jung: El que mira cap enfora somnia, mentre que qui mira cap endins desperta

I posteriorment Crist afegeix un segon manament que treu del llibre del Levític i que tot i que és contemplat com a segon, per l’ordre com va ser dit, té una importància equivalent: “Estima els altres com a tu mateix Estima l’Essència dels altres com estimes la teva, com respectes la teva. Si us haguéssiu impregnat de la profunditat del Vedanta, avui sabríeu llegir en aquest manament “a l’altre” “com a tu mateix“, que l’altre no deixi de ser tu mateix, ja que ambdós participeu de la mateixa Essència, del mateix Tot, encara que estiguem visquem la il·lusió de la separació, una experiència en la qual aquest Tot es veu i es viu com separat. La gota es pot veure com gota o com oceà. I en aquesta manca d’escolta, podríem rescatar el Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 on diu: “Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor: «No enduriu els vostres cors»”.

Jesús va simplificar les coses dins una cultura que talment, com ara la nostra, es complicava amb mil i una lleis que deien i diuen minuciosament el que hem de fer i el que no hem de fer en tots els àmbits possibles. I és el que fan diferents societats i institucions que per a cada cosa ja en fan una llei, una norma, un dogma,…  com feien els fariseus i els Mestres de la Llei amb els més de sis-cents preceptes. Ell els resumeix i diu que tots beuen d’aquests dos, com diu el text original que “pengen d’aquests dos”. I una llum més et donaré: l’etimologia de la paraula llatina llei “lex” és la mateixa de la paraula llum “lux” i si la derivéssim en grec ens portaria a la paraula lèxic. ( Jo 8;12 ” Jo sóc la llum del món”. Ara caldria contextualitzar aquesta frase i el sentit profund que té, no la que els fanàtics li donen textualment, posant-la justament en contra de la llum). Però ho deixo aquí per seguir el fil del que parlava. Amb el teu cor podràs detectar i reconèixer qui segueix les lleis de la llum i quins són els virtuosos que compleixen amb la seva pròpia paraula. Si segueixes les lleis de la llum, seràs llum.

El famós Sant Agustí d’Hipona ja ens simplificava les coses també en aquesta frase tant famosa: “Estima i fes el que vulguis” . És una altra manera de dir el mateix, encara que per a alguns els pugui semblar una frase perillosa. Però si hi reflexioneu bé, veureu que no en té res de perillosa si cadascú respecte i estima la seva Essència i la dels altres. I podem afirmar, pels que són creients, que aquesta Essència és Essència de Déu, perquè és en el cor que el trobem i on el podem buscar. El que veiem, en aquest món, és que és més aviat difícil posar-la en pràctica, i més ho és perquè forces sistemes educatius del món enlloc de respectar l’Essència de les persones es limiten a adoctrinar, a imposar el que ells creus i vol fer veritat, a cobrir els altres d’allò que es vol imposar, i així ja comencem per no respectar allò únic que cadascú aporta a la vida.

He posat aquesta reflexió evangèlica per exemplificar aquest fet, des de la nostra cultura d’arrel judeo-cristiana  i emfatitzar el respecte que ha perdut l’ésser humà i com això efecte a la societat i les seves institucions civils, religioses i científiques.

En referència a tenir respecte per l’Essència, el que passa és que aquest camí demana molta més responsabilitat, demana una escolta profunda d’un mateix, per escoltar aquesta Essència i respectar-la, i això és només possible en un món de persones responsables i virtuoses. No ens cal que ens ho donin tot mastegat com fan aquestes societats plenes de lleis i prohibicions. És que el món és cada dia millor, humanament parlant, en aquestes societats ? No parlo de tecnologies, parlo de l’ètica del cor. D’una ètica de responsabilitat, de saber donar respostes a la vida des d’un centre profund que no li cal ser enculturat en una direcció concreta, cobert de limitacions i imposicions,  sinó just el contrari, que cal ser escoltat perquè ja és i ja té, i no se l’ha de cobrir amb normes i dogmes, amb lleis i prohibicions. Només en un món de responsabilitat és possible la llibertat. Les normes, els dogmes, les lleis i les prohibicions apareixen en les civilitzacions que no treballen la responsabilitat i ho deixen tot en mans de la por, erigint llavors, pel control d’aquesta por, les normes, dogmes, lleis i prohibicions. Lleis, a la vegada, que són molt millorables, per les injustícies i manca d’ètica que algunes d’elles tenen. Per posar-te un exemple: ¿Com és possible que un ministre d’indústria, que ha hagut de dimitir per corrupció i té diners de sobres per viure tota la seva vida, segueixi cobrant durant dos anys un sou mensual de més de quatre mil euros per haver tingut aquest càrrec, quan hi ha persones que tenen dificultats per menjar?. Com podràs veure, si hi reflexiones, ja no es tracta tant de millorar les lleis, com de que les persones implantin en les seves vides una ètica i una responsabilitat, i aquesta et vull fer entendre que parteix del respecte. I no és una cosa que han de fer els altres, sinó que ho hem de fer tots. I amb tot això no vinc a dir que no hi hagi d’haver lleis i un ordre social, sinó que el que dic és que sense una ètica de base res no es pot construir amb eficàcia. Només has de mirar atentament el món i veuràs això que intento mostrar-te.

Per tant, tu mateix t’has d’estimar, t’has de respectar. I fer això és des-cobrir-te de tot allò que t’han posat al damunt. És Essencial que ho facis. I respectar, amb la teva Essència, i des de la teva Essència. Aquest respecte serà patró de ser respecte per a tu i per als altres. Per això des d’aquest respecte i estimació es poden pronunciar sentencies com que: «Déu és amor; el qui està en l’amor està en Déu, i Déu està en ell» (Jn 4,16)

Aquest és el significat que dono al mot: “misericòrdia”. Estar d’acord amb tu mateix d’entrada i així podràs respectar que els altres estiguin d’acord amb ells i elles mateixes, acord tu amb la teva i acord cadascú amb les seves Essències i maneres de fer que no has pas de veure que hagin d’entrar en contradicció quan poses en joc sempre el valor del respecte. El respecte mai no et permetrà estar en contra de res i sí a favor de tot, veient les complementarietats de totes les Essències que aposten per una vida creativa. Perquè el teu respecte cap a tu mateix haurà esdevingut amplíssim com la humanitat sencera, i fins i tot més enllà a tota forma d’existència. I és aquest camí el que duu a la unió i no a la separació.

No em pots ara posar l’exemple d’un pres, d’un delinqüent, dient-me que no respecte, perquè has de tenir en compte que ha arribat a on és perquè no se li va respectar en els seus inicies la seva Essència. I tots els sistemes retributius de reinserció haurien de posar èmfasi en ajudar-los a trobar-se com a persones, com a éssers únics que són i que hi són per contribuir en la totalitat de la vida.

Deixa fer, deixa ser a tot el que és en la seva Essència. Aquest és el paradigma. Així tot s’harmonitza i es manté harmònic, així la música de la vida s’executa en la seva preciosa bellesa. Mi”ser”i còrdia. Talment com fa la natura, tot en ella és harmònic i forma part d’un ecosistema.

El teu ésser en acord amb el que és, amb el que ets, aquest és l’ensenyament de Crist, de Krishna, de Pitàgores, de Buda, de Mahoma, de Lao Tsé, de Confuci, de Zoroastre, de Sócrates,… de tots els fars que ha tingut la humanitat.

I no la targiversació i les re-versions que  al llarg de la història, per interessos particulars i narcisistes, s’ha realitzat en nom d’aquestes llums. Quan hi ha hagut un interès al darrera, els poders imperants constituïts en institucions, han mancat en posar en valor “el respecte”, per posar pel damunt, allò que s’ha volgut i així s’han establert posicions jeràrquiques que han pretès, i sovint han imposat, les seves visions, les seves lectures, els seus paradigmes. Valgui la redundància agafar com exemple la paraula misericòrdia, en el sentit que se li ha volgut donar sempre i que és una significació de posar-se per damunt de l’altre, en una jerarquia d’un més amunt de l’altre, perquè algú té el saber o el que sigui. I aquesta és la misericòrdia de l’altre, que es commou per l’altre i… aquesta commoció d’On parteix ? On el porta? Des d’on l’estableix? Des de quin estatus quo? Sovint el que veiem al llarg de la història que coneixem, els que han tingut misericòrdia i s’han commogut, ho han fet des d’un lloc a partir del qual volen redreçar, reubicar, obligar a anar a l’altre en la direcció que aquest que es commou, “que és misericòrdia”: pensa, sent, viu,.. que les coses han de ser i han d’anar, com ell creu. Sempre imposant ! 😦

Només has d’investigar en profunditat el que van fer els Estats Units d’Amèrica a la nació Sioux, l’apropiació indeguda de les seves terres, tot i tenir un tractat pactat, tot per l’ambició humana que s’erigeix per imposar-se als altres. Investiga i coneix el genocidi als natius americans i moltes altres actuacions que ha fet l’home al llarg de la història d’aquesta trista humanitat. Aquesta és la vergonya de ser un humà que es deixa dur per aquest Ego infantil egoista. O sense anar més lluny, quan en les pròpies famílies, les persones jutgen i critiquen les altres, tot per malentesos i manca d’escolta, sense una sincera voluntat de comprendre’s i escoltar-se en la seva profunditat i no voler imposar punts de vista. O entre les amistats, qui ets tu per jutjar l’altre des de la teva realitat? Potser coneixes profundament l’altre i les seves circumstàncies com les coneix el protagonista? Els egos sempre llegeixen en funció de qui són, mai no tenen la capacitat de veure la totalitat de l’altre, i és més fàcil criticar i jutjar que saber-se posar en la seva pell i ser capaços de posar una comprensió que acompanya l’altre en el seu dolor o en les seves circumstàncies.

El gènere humà té molt per aprendre, per evolucionar, per créixer, per erigir-se en la seva vessant més divina i per això hem fet aquesta re-significació de la paraula misericòrdia. La donem, la oferim des de l’Essència, no volem pas imposar-la. Mirem de compartir-la a través de la reflexió d’aquest conte, perquè la pensis i la reflexionis i si no et serveix, si no t’és útil pel teu benestar i el de les persones que t’envolten, tira-ho a la primera paperera que trobis.

El que sabem si posem en valor i en joc el respecte, és que tothom sap, en la seva Essència, que això és estimar, i per això no cal imposar res, ni la teva visió, ni el teu judici, ni les teves bones intencions. I aquesta imposició ha estat i segueix sent el mal del món, sigui feta d’una manera descarada o d’una manera disfressada de bones intencions. De bones intencions n’està ple el món i així va. I aquest és un dels grans aprenentatges del món, per això és Essencial entendre aquest respecte i posar-lo en pràctica pel bé de la humanitat, perquè aquest respecte és posar en pràctica l’Amor i no els eufemismes que avui el món practica, prostituint la paraula, malmetent-la, reduint-la a un sentiment. L’Amor és un estat de consciència, des del qual es posa en pràctica el respecte cap a tot.

Si no hi ha respecte es perd l’Essència de cadascú i de tot.

S’estan perdent espècies al planeta per una manca de respecte, s’estan perdent paisatges, llengües,… com també visions, consideracions,… Les Essències són sagrades, són sacres, territori de Déu, són presència de Déu. (És una manera de veure-ho i entendre-ho, d’anomenar-ho, que no vol ser millor ni pitjor, és una manera d’explicar-ho). Si no es respecte, és a Déu-Essència a qui no respectes. I llavors no estàs “estimant Déu per damunt de totes les coses”.

El mateix Crist va dir a la samaritana “Però arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare” (Jn 4, 23) O sia. estimar la teva Essència i l’Essència dels altres amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb tota la teva ment per damunt de totes les coses i ser coherents amb això i no el que han fet i fan tants egos i institucions dirigides per egos, com totes les falses esglésies que hi ha dins de les esglésies de qualsevol confessió.

Només has de veure les interpretacions que es fan de l’Islam i com en surten perjudicades moltes dones i d’altres col·lectius que encara tenen molts pocs drets humans, en moltes de les seves societats actuals i vivim el segle XXI. Això tampoc ho saben confessions cristianes que tenen molt que desitjar i podríem posar més exemples d’altres confessions o institucions, polítiques, educatives, econòmiques i científiques. El problema de la humanitat i de moltes de les seves institucions es diu una manca d’ètica, d’aquesta ètica del cor que ens parla de respecte. I en les persones que hi ha al darrera d’aquestes institucions hi podem veure els autèntics Arconts, potències fosques de l’univers, perquè utilitzen la paraula per enganyar, per lligar a les persones, per mantenir-les en la foscor.

Hi ha institucions que s’institueixen com a guies per a la humanitat, com ara venen a ser: La ciència, la religió, la política, l’economia, i han adoptat sovint una posició jeràrquica, alterant aquest respecte i per tant anant en contra d’aquest respecte i d’aquest Déu- Essència. No cal que t’expliqui que els grans teòlegs han sabut i han afirmat moltes coses sobre Déu, però sovint, per no dir sempre, només els homes i dones humils, sovint amb poca o cap instrucció, són els únics que l’han conegut.

Quan el Crist ressuscitat envia els seus deixebles a anunciar i explicar aquesta llei del cor, els diu: “Aneu a ensenyar el penediment en el meu nom”  (Lluc 24-47) Aneu a fer saber que les persones poden retornar a la seva essència, al seu nom, al seu primer so, a la seva primera freqüència. Perquè com tantes vegades en la història es tergiversen els relats i els texts, i aquí hi va haver un canvi i no era un penediment en el nom de Jesucrist, sinó en el coneixement que en totes les cultures en saviesa perenne s’ha realitzat, el ritual iniciàtic que quan hom adquireix un nou estat de consciència ” de ser / de fer”, es canvia el nom, com per exemple fa l’escollit Papa de Roma. No t’has pregunta’t mai perquè el cardenal que arriba al títol de Papa es canvia el nom? És per aquests coneixements de l’Gnosis. Per tant, la missió que els dóna el Crist post ressuscitat, és que vagin a ensenyar el penediment en el nom de la persona. Aquest és el sagrament de la reconciliació, una reconciliació amb un mateix, amb la seva pròpia Essència. I no el que institucionalitzarà l’església catòlica com a sagrament de la reconciliació que m’hi detindré més endavant. El mateix és el que ensenyaven els grecs amb el concepte de metanoia, arribar a una ment nova, o el que ensenyava Jesús precreu amb els miracles, que no era res més que aprendre una nova forma de mirar, d’aquí aquesta paraula “miracle”, una nova mirada. Aquest va ser l’ensenyament d’aquest profeta ( YeshuaEmmanuelIssa ), mostrar una nova manera de mirar, de veure, d’escoltar i és el que d’alguna manera vol retre homenatge aquest escrit, ser fidel a la seva causa. Compartint i observant junts una nova manera de veure, de mirar, per instaurar una ment nova. Per això els diu als seus deixebles que ensenyin el penediment. Perquè només aquell que aprèn a avaluar-se i prendre consciència (penedir-se), ha estat capaç de poder veure d’una manera diferent, d’adonar-se d’un error i pel (penediment) l’avaluació i la pressa de consciència, corregir-lo. Aquest és el coneixement que Jesús post creu va aportar als deixebles, quan va veure que encara no l’havien entès. Per això els va dir que anessin a l’origen, a Galilea i que allí el veurien ( Mt 28-10 ). I només cal mirar què ha fet gran part del moviment que va créixer en el seu nom, l’inrevés del que ell els va explicar.

El sentit últim que Jesús va voler donar a la paraula penediment és retornar a l’Essència de cadascú, és fer real el sagrament de la reconciliació, un sagrament que és sagrat quan hom mateix s’avalua a través del cor, a través de la seva pròpia consciència, observant els seus propis errors per transformar-se. És com afinar un piano, un instrument musical. Si no s’afina, no podrà emetre el seu so essencial, el que correspon a la nota. Aquesta acció és la mateixa que en l’antic Egipte, ve representada en el llibre dels morts, en el judici de Osiris, quan Anubis pesa a la balança les accions de l’ànima, representat en la cultura cristiana com l’Arcàngel Sant Miquel, en el famós judici final. No la  deixis pel final i posa’t a realitzar aquesta acció sagrada, és l’acció que fan els Déus, fes-la ara! i no permetis que ningú la faci en nom teu. Sense ella, seguiràs sent un simple mortal atrapat en un laberint de condicionants, que et priven de llibertat. Condicionants que molts es mouen en territori inconscient i dels quals no n’ets conscient. Pren consciència i allibera’t de les creences disfuncionals. Allibera’t ! I com va dir Crist neix de nou: “En veritat, en veritat et dic que el que no neix de nou, no pot veure el regne de Déu” (Joan 3:3)

Quan hom es penedeix, és perquè es troba en un acte d’avaluació i té una contrició. En un punt d’inflexió troba una veritat alliberadora, perquè ha desocultat el que es mantenia ocult. Ha vist el que fins ara no veia, ha entès quelcom profund, i a partir d’allà ja no pot ser el mateix, per això els grecs varen posar aquí el terme de Metanoia, de ment nova. Perquè a partir de llavors, només una ment nova és possible. En moltes cultures amb el coneixement original, quan s’arribava en aquest punt, la persona es canviava el nom. Penedir-se, és alliberar-se d’allò ocult que et tenia subjugat, buidar-se, per això diu que coneixeràs la veritat i la veritat et farà lliure (Joan 8:32). La primera veritat és conèixer el que està ocult i un cop tens aquest reconeixement (aquesta veritat), ja pots buidar-te i així t’estàs alliberant. Per tant reconciliar-se és avaluar-se, per crear una ment nova. Aquesta ment nova s’aconsegueix a través d’una avaluació personal, un examen de consciència amb la teva pròpia Essència. D’aquí que l’autoreflexió, l’entrar en tu mateix, el silenciar els sorolls del món, els condicionants, tot allò que tapa la teva Essència és tant important per poder descobrir-te (des-cobrir / deixar de cobrir-te pel que no ets ) i entrar en contacte ( Con-Tacte “amb tacte amb tu mateix/a” ) amb la teva Essència és tant important per ser qui realment ets. Per això el Colibrí orienta a Desperta’t a escoltar-se profundament i no deixar-se portar pels sorolls del bosc, ni per les pors que aquest poden despertar-li i que són fruit dels condicionants del món.

Hi ha persones i institucions que en el passat i també en el present, dutes per l’energia egoista i la manca de respecte cap als altres, s’han ubicat en posicions importants per així imposar la seva voluntat per damunt de les altres Essències, només per poder tenir el control i el poder. Els qui van en una línia contrària al procedir d’aquesta voluntat se’ls mira d’eliminar, sigui com sigui. Fins i tot, al llarg de la història,  s’ha utilitzat la mort del cos, com a mort de l’Essència, per exterminar les persones i avui també seguim tenint testimonis d’aquestes actuacions. El que no sap aquesta voluntat imperativa és que es poden eliminar els vehicles de les Essències d’aquest espai dimensional, però mai no exterminar-les de la Vida, perquè no és possible fer desaparèixer quelcom que és presència d’Aquest que està més enllà d’atribucions com Altíssim i Baixíssim 😉 i que podríem utilitzar les dues per incloure-ho ToT, però que és més fàcil adonar-se que és arreu i també dins nostre. Penso que queda clar que a Lluc 17:21 el regne és enmig nostre. I el regne és el reialme i el reialme és el que s’ha fet real, el que és corona.

Si volem que la vida sigui el més rica possible, si volem que aquest planeta sigui una biblioteca preciosa de vehicles que parlen alhora de les Essències que duen dins, ple de les infinites possibilitats que són possibles, no hem de permetre que hi hagi energies que vulguin fer passar la seva voluntat per damunt de les altres, deixant de respectar les Essències de tots. I això ho podem aconseguir respectant cadascú en primer lloc la seva Essència i en segon lloc, però que no és un segon lloc, sinó que es troba al mateix temps i moment, respectar les Essències dels altres. Així el món que coneixem deixarà d’estar condicionat i pressionat per aquestes energies que transgredeixen el respecte, i la llei harmònica de la Vida, que mira de mantenir totes les Essències i crear-ne de noves, i justament mai no voler eliminar-les com algunes consciències han volgut fer. Tots i Totes formem part d’aquesta Consciència Infinita, d’aquesta gran biblioteca i el respecte cap a ella és preservar i estimar Totes i Cadascuna de les Essències de la vida.

Avui dia, contràriament al que alguns pensen, la ciència mateix no és una estructura impenetrable de fets establerts que han de defensar-se a tort i a dret en nom de la veritat. Quan la ciència es converteix en la forma de veure la vida, en una filosofia de vida, un marc metafísic per explicar l’existència, ja no es tracta de ciència, sinó de cientifisme. Avui dia estem vivim aconteixements impulsats per persones extremistes dins el món científic, amb la intenció de controlar relats (dir’s, narracions ) del que es considera acceptable i del que no es considera acceptable, o ciència “real”. Aquests fonamentalistes i agitadors corporatius, que actuen ostensiblement en nom de la ciència, poden ser equiparats als fanàtics religiosos que busquen imposar la seva versió del sagrat dogma científic al públic en general, mentre al mateix temps prohibeixen el que ells creuen que són noves idees herètiques  perquè no puguin rebre una mirada neutra.

Per posar un exemple que exemplifiqui el que s’ha explicat, i sense que cap cristià s’ofengui pel que diré, poso aquest exemple perquè és el que ens queda més proper a tots, en el nostre entorn cultural i per aquesta raó és el més fàcil d’entendre, si ets capaç de passar per sobre dels teus condionants i adoctrinaments que no et deixen ni veure ni escoltar en molts moments, molts aspectes de la vida. Et parlaré de la institució del Cristianisme Catòlic, Apostòlic i Romà (CAR), en la seva ortodòxia, en el poder de Roma – amoR (mira la paraula). Aquesta inversió de la paraula, ja assenyala per ella sola el que aquesta institució ha fet al llarg de la història i, sigui o no a propòsit, l’església CAR ha alterat moltes coses, sobretot s’ha apartat profundament del respecte a les Essències, i per tant es posen a la contra d’allò que Crist va ensenyar en els seus orígens i de tot el que és la pulsió original l’ensenyament de Crist, imposant la seva nota i no respectant la de cadascú. Si et fereixen aquestes paraules no vull pas que les comparteixis, només que les escoltis, perquè puguis tenir en compte allò que potser se t’ha passat per alt. Anuncio, amb tot el respecte que puc, allò que s’ha fet al llarg de la nostra història. Però no em creguis, investiga, descobreix, llegeix el que ha passat al llarg dels temps en els diferents concilis d’aquesta religió, mira atentament d’esbrinar com aquesta institució, com tantes d’altres, han manipulat la informació, han tergiversat la història. Has de recordar que la història sovint és narrada pels guanyadors. Tenim la sort que algunes consciències amagaren alguns manuscrits perquè es poguessin descobrir algun dia i duguessin de nou la llum a les consciències. No pretenc fer-te canviar d’opinió, ni carregar-me el cristianisme, no és pas la meva intenció. Només pretenc que en aquesta recerca de trobar-te i d’escoltar-te des del cor, entenguis i arribis el que és important de la vida a través teu, no a través del que t’hagin dit o t’hagi dit. Perquè el que t’han explicat s’ha manipulat al llarg de la història per interessos, i no vull que em creguis, però sí que tot el que et dic, et porti a voler investigar pel teu propi peu com s’han tergiversat les coses. Si ho faig respecte a aquesta institució és pel mal que ha fet en les consciències en el nostre entorn i ho faig alhora per portar llum i portar a la llum, la saviesa d’aquest profeta i no la parodia que han construït sobre ell.

El sagrament de la reconciliació que t’he explicat més amunt, l’esglèsia el va alterar, com tantes d’altres coses, ubicant-se novament en una posició jeràrquica, en una posició de pode. Són ells els que t’avaluen, per imposar la seva visió per damunt de les altres i això és una manca de respecte a la resta d’Essències i una manca de respecte a l’ensenyament de Crist. Una manca de respecte a tots els camins que venen i van a l’Essència, a la llum. Aquí estem fent unes afirmacions respecte a aquells camins culturalment més pròxims, que coneixes en el teu entorn, però afirmarem el mateix per a totes les religions, hermenèutiques i paradigmes que vulguin imposar-se per damunt d’un altre. Aquells i aquelles que es posicionen dient que ells tenen la veritat, el poder, perquè són els que saben i lamentablement no escolten les altres Essències, simplement dictaminen, adoctrinen en la seva línia. Per això, en l’església catòlica. es va invertir el qui havia d’avaluar, i deixaves de fer-ho tu, per començar a fer-ho ells en nom de Jesucrist, i així podien establir un poder damunt teu. Ells es posicionen en el lloc del coneixement, del saber i la veritat, i et jutgen, ja que ells diuen i creuen, que són els únics que tenen la potestat en el territori espiritual, i et diuen i et volen fer creure el que ells volen, tot per un control i un poder sobre teu. I per tant se’t posen al damunt i això és una manca de respecte, i el respecte és el primer manament de la Llei de Déu si escoltes des del cor el significat d’aquesta llei. Una cosa és fer de guia, orientar; l’altra és adoctrinar, imposar, que és el que es va fer i encara en alguns racons del món es fa. Sigui en aquesta institució, com en d’altres que volen preservar poder i interessos. Siguin de l’àmbit civil, com religiós.

L’església Cristiana, Apostòlica i Romana, n’és un bon exemple, i per això el poso, com al llarg de la història, a través dels seus concilis, ha anat dissenyant una doctrina a la seva mida, als seus interessos i com aquest interès acaba tergiversant el profund coneixement que va voler comunicar Jesús de Natzaret. Això no sols ha passat en aquesta església, sinó en moltes altres religions i paradigmes. Per això apareixen paral·lelament els moviments místics, com un últim intent de poder dur el coneixement original, tot i amb les moltes traves amb què es troben, ja que els poders fàctics miren de posar totes les resistències que poden a qualsevol moviment que destaqui i que se’ls pugui escapar del control. Per això totes aquestes institucions són tant conservadores. O incorporen la novetat o allò que es troba allà on van a adoctrinar ho exterminen, aniquilant tot allò que els molesta, com es va fer en la conquesta d’Amèrica del sud. Així es varen incloure en diferents cultures, els cultes a la mare terra, a la deessa de la fertilitat, que hi havia en moltes zones d’arreu d’ Europa on s’anava expansionant el cristianisme com un culte a Maria, per afavorir la conversió i així han adaptat també festes, “dites per ells paganes” com el solstici d’estiu o d’hivern i moltes d’altres, incorporant celebracions al seu dogma. Aquest és el poder de l’Ego quan no és un servent de l’Essència i es fa amo. Aquesta és la manera d’obrar que tenen les institucions que són dirigides per persones ofuscades en un Ego que no té connexió amb l’Essència. I un cop aquestes institucions agafen aquesta direcció ja res no pot aturar-les que no sigui la consciència de les persones.

Per això és tant important despertar d’aquest somni, d’aquesta presó. Aquell jueu de Palestina, anomenat Jesús, va voler portar un moviment per despertar les consciències, d’aquí que en el seu ensenyament hagués d’obrar miracles, noves mirades sobre les coses, i que va voler transmetre a través de paràboles i metàfores, perquè tothom s’adonés de com els poders, tant el romà com el jueu civil i religiós, els tenia subjugats i per això mateix se’l va voler clavar a la creu. Els mateixos que posteriorment acabaran controlant aquest moviment tergiversant-lo i conduint-lo cap allà on el volien. Tots els intents al llarg dels temps de voler tornar als origens han estat mutilats, només heu de mirar i conèixer una mica la història. Sempre han dit dels altres moviments que es diferenciaven d’ells, heretgies, quan ells són la més gran heretgia del moviment original.

I aquí no hi sóc per defensar uns moviments per damunt d’altres, perquè quan l’home intervé, el seu Ego hi és present i dependrà de cadascú, des d’on actuï: fer valdre aquest Ego infantil o fer valdre l’Essència Transpersonal, sigui en el moviment que sigui, que pot fer prevaldre aquest respecte del que t’he parlat. El problema és actuar des de l’Ego i per això el món que coneixes és com és. I estic aquí per posar consciència a aquest fet, per estimular-te perquè t’encenguis, perquè encenguis la teva flama que batega dins teu des de temps immemorials i que t’ha d’alliberar d’una foscor que t’impedeix veure i que engendra tots els terrorismes. I, has d’entendre, has de comprendre que l’origen del problema sempre és a dins i no a fora, encara que la història humana sigui la representació dels drames interiors, i només en vegis les representacions externes. És en Tu on has de fer el gran combat, no a fora. Perquè si no ho fas així, el món només canvia de roba, d’escenari i tot segueix igual, encara que es variï el decorat, encara que es variïn els moviments, encara que es professin o neixin noves religions o nous paradigmes. Per això la història humana es repeteix, perquè el problema no és a fora, és a dintre i és des d’on es fan les coses. I no és igual fer-ho des de la teva Essència que ho respecta tot o des d’aquesta estructura egòtica en la qual has estat enculturat.

Escolta’m bé, si et plau,  en tu habita tot això que t’he ensenyat, que t’he mostrat. Dins teu tens les urpes d’aquest Ego manipulador i  també les ales d’aquesta Essència que et pot alliberar d’un somni fosc. Ets tu qui ho ha de decidir. Jo he viscut experiències, al llarg de la meva vida, de moltes persones ofuscades per l’Ego, com jo mateix he estat temptat i a voltes arrossegat per ell. L’Ego és tant hàbil que fins i tot et pot fer pensar que allò que tu vols és el millor per tu, perquè ho creguis i facis creure als altres una realitat que és manipulada. Tot per amagar-te el que ell vol que NO vegis i que ell tampoc no vol veure i ho fa a través de les seves pròpies habilitats d’engany, com poden ser: la tergiversació dels fets, la projecció de les teves pròpies mancances, la transferència d’allò que no vols veure de tu,…, l’usurpació, la mentida, la falsedat, l’agressió,… mai més ben dit: hàbils sistemes de defensa. He estat testimoni de com tergiversa la realitat, portat per les seves ofuscacions, manipula la realitat, tot per defensar els seus punts de vista i que necessita fer veritat per poder seguir sent el teu amo.  Allibera’t del poder que exercita en tu !!!

Mai no podràs ser un home o una dona lliures si vius condicionat pel teu Ego, MAI!! I de tu depèn albergar aquesta foscor (Ego) o viure des de la teva Essència. Per fer-ho t’hauràs d’afrontar a un combat que es realitza en tu mateix, el combat que des de temps immemorials dins els psiquisme humà es dut a terme, el combat entre la llum i la tenebra. D’aquí té sentit que abans de ser un ésser il·luminat, Crist hagué de fer aquest combat passant 40 dies al desert o el Siddharta Gautama hagué de combatre sota la figuera, abans d’il·luminar-se i així esdevenir el Buda. Tots hem de fer aquest combat en algun o varis moments de la vida. Tu has de decidir on vols habitar, si en aquesta bogeria d’un món inventat pel teu Ego que t’acaba posseint encara que no en siguis conscient, o habitar en aquesta llum prodigiosa que es font de pau i benestar i que Crist va anomenar ” Regne de Déu” i que avui podem anomenar la teva Essència. Tu decideixes !!!

Decideixis el que decideixis, la vida no obstant té unes lleis universals i tot tendeix finalment a la llum, per això, un gran mestre Carl Gustav Jung ens va dir: ” Aquells que no aprenen res dels fets desagradables de les seves vides, forcen a la consciència còsmica a que els reprodueixi tantes vegades com sigui necessari, per aprendre el que ensenya el drama del que ha succeït. El que negues et sotmet. El que acceptes et transforma.

Pensa i reflexiona en tot el que t’he dit, perquè l’Ego és l’hàbil manipulador de la vida i, o s’erigeix amo en tu o li ensenyes el bé que es viu deixant-se portar per l’Essència. Has de fer aquest pas amb tota honestedat, amb tota sinceritat, amb tota humilitat, desarmant en tu, tots els condicionants i creences que et tenen esclavitzat. Allibera’t !!!

Per veure més enllà de tu, com aquest Ego es fa present en la història de la humanitat, només has de mirar el món. Quina justícia hi ha hagut al món i hi ha ? Quina justícia hi ha als països més suposadament avançats? Mira un fragment de com es va construir la religió de l’església Catòlica, Apostòlica i Romana:

Realment pels romans, el Cristianisme va representar una gran revolució, ja que el missatge original quallava d’allò millor perquè parlava de l’Essència. Fou justament per controlar tota aquesta massa crítica social que feia perillar la cohesió social de l’imperi, que un astut estratega polític, l’emperador de Roma Constantí, per tornar a unir un imperi que es desfeia, va girar les cartes, amb una maniobra política: Si no pots vèncer l’enemic, uneix-te a ell. I així fou com Constantí va fer la miraculosa conversió, més que per un fet espiritual per una astúcia humana, per poder tenir el control del poder, promolgant a l’any 313 l’edicte de Milà, conegut per tornar a enganyar les consciències com “la tolerància del Cristianisme” i que donava la llibertat de culte. Ell va mantenir el càrrec en grau de Pontífex Maximus (Pont Max) del sacerdoci pagà i durant uns anys va ajudar i comprar a persones dirigents d’aquest moviment cristià, per aconseguir posar com a cap de la església cristiana el seu bisbe i amic, Silvestre I, cedint-li i adjudicant-li la màxima autoritat en quan a principal representant del cristianisme.

Per realitzar tota aquesta maniobra política va comprar persones i els qui no es volien sotmetre, aquells que vivien realment el missatge de Crist, els Gnòstics Cristians, van ser perseguits com si fossin heretges i pagans. Per poder controlar aquest culte, va convocar i presidir el primer concili ecumènic, el Concili de Nicea, l’any 325, amb permís del ja màxim representant el Papa Silvestre I, que és qui realment hauria d’haver presidit aquest concili. I en aquest fet es veu qui tenia realment el poder, per molt que se’n volgués fer veure una separació de poders des d’aquells moments. Constantí va seguir dirigint i controlant tota aquesta estratègia amb la finalitat de fomentar la unitat i eliminar l’heretgia, per portar l’estabilitat a l’imperi i, conte la història que es va veure obligat a vetllar per les resolucions dogmàtiques i disciplinars que a ells els anaven bé.

I tot això va dibuixar l’escena d’un món que s’empassaria la saviesa de savis i filòsofs, mimada des de més de deu segles anteriors. A causa del fonamentalisme religiós que es va erigir, la conversió del cristianisme en catolicisme, es va enfonsar la humanitat en més de 1000 anys d’oscurantisme, l’edat mitjana. Tot i que en ella també hi van habitar algunes llums com la de Hildegard von Bingen que ja deia que si alguna cosa s’assembla a Déu és la naturalesa.

Allí, entre d’altres coses, es va abolir una convicció que era viscuda fins aleshores com un fet natural i inqüestionable: la vivència, no la creença en la reencarnació, un paradigma estès aleshores en les cultures més refinades del món. Allí també es va crear una nova narrativa, la del Jesús Fill de Déu. Perquè en siguis conscient et donaré sols una data perquè entenguis com es tergiversen les coses per interessos partidistes. A Roma se celebraven sempre el 25 de desembre per l’any 45 abans de Crist unes festes anomenades Saturnalies, en llatí Saturnalia, unes festes en commemoració al Sol Invictus i si examinéssim més profundament la història basada en fets, veuríem que les festes provenen de cultures més antigues i de la celebració del naixament de Mitra i si aprofundíssim, encara tenen més antiguitat. En definitiva, eren unes festes on hi havia uns 7 dies de banquets i intercanvi de regals per celebrar el naixement d’un nou període de llum, després del període de foscor. El que volia que coneguessis és que el Papa Juli I, l’any 350 va posar el naixement de Jesús aquest dia per facilitar la conversió dels romans. I el Papa Liberi al 354, va decretar que aquest dia havia nascut Jesús de Natzaret. Així es va construir la caricatura del Jesús de Natzaret. Veus com s’ha construït la història ?, o sia, aquells que expliquen, que conten un fet, que el narren, són els que determinen, manen, decreten, dogmatitzen,… hàbils manipuladors de la vida…

Allí es va barrar, com en altres moments de la història, la possibilitat que les Essències veiessin les seves enormes possibilitats, que és el que havia vingut a mostrar aquest far, aquesta Essència que va saber elevar la seva consciència a alts estats dimensionals. Allí van escollir els reculls mítics – històrics d’aquest personatge, tergiversant alhora alguns fragments. Allí van decidir els 4 evangelis, els que més es coneixen, descartant tots els altres i anomenant-los apòcrifs, per tergiversar el que ells volien pels interessos personals, mancant el respecte per aquesta Essència. Allí es va tergiversar la realitat de l’Essència que no tenia culte, perquè tant sols parlava de l’Essència. Crist no era el personatge mitològic que t’han pintat. T’han volgut vendre un Crist que no els portés a córrer el risc que no necessitessis l’església com intermediària, perquè si tu tens un contacte directe amb la teva divinitat, perquè tindries necessitat d’ella? I així han aprofitat les adversitats de la vida i les emocions humanes perquè estableixis una dependència amb els intermediaris, creant rics marcs de religiositat per anar adormint la teva consciència i enganyar-la.

Avui tenim la sort que han sobreviscut els Manuscrits de Nag Hammadi. En ells hi ha una visió i versió totalment contrària a la que van voler imposar. En ells hi ha un Jesús que just respectava les Essències per damunt de tot, que just parlava de la teva divinitat, que no volia cultes, sinó que tothom trobés dins seu la seva pròpia Essència divina.

Només hom pot redreçar-se autènticament, profundament; només un mateix pot realment fer i decidir un canvi conscient dintre seu, si és i prèn consciència del seu desviament de l’Essència.

I si bé hem esmentat el que ens queda més proper, tampoc es queden curtes d’altres religions, entre elles l’Islam, que també tenen sectors ben dogmàtics i rígids, i que avui causen atemptats ben sanguinaris, tant com varen ser en el seu moment les creuades o la mal dita Santa Inquisició, que ho podia tenir tot, però el que menys tenia era de santa. O la injustícia que sempre hi ha hagut a l’Índia pel sistema de castes, tot per interpretacions partidistes i egoistes. Tantes interpretacions partidistes dutes per l’ego humà! Gandhi ja ens va dir que el coneixement profund de les religions ens permetria tirar per terra les barreres que les separen, i jo hi afegiria que si vols tirar murs i barreres ho miris en tots els sentits. Barreres entre elles, i barreres que se t’imposen des d’una visió concreta, sobretot en línies dogmàtiques i partidistes.

Les religions oficials sempre t’han separat profundament del teu viatge interior, perquè quan te les expliquen et diuen que Déu està a fora y que el que tu has de seguir és el manual que ells dictaminen. Per què et creus que s’anomenen Religare – religió ? Diuen que et relliguen amb Déu i quan t’ho diuen i t’ho venen ja t’han separat, amb la seva narrativa, de la teva divinitat interior. Aquest és el drama de la interpretació, ja que el que et diuen que és a fora, és realment a dintre i amb aquesta desviació ja et barren la possibilitat del teu propi coneixement. Mira que diu el mestre Jesús en l’evangeli de Mateu 23-13: “Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que tanqueu als homes el Regne del cel! Vosaltres no hi entreu ni hi deixeu entrar els qui voldrien entrar-hi!” Aquests mestres avui són els qui amb el seu Ego van amb el dogma, sigui de la religió que sigui. Diuen una cosa i en fan una altra, per confondre’t. Per posar-te uns exemples del que estic dient, començaré per explicar-te que el Papa Francesc, que fa bandera de ser el Papa que persegueix i combat els abusos sexuals de pedofília i que, segons ell, s’ha de tenir tolerància zero, acaba designant un Bisbe a Xile que l’han considerat culpable d’haver encobert aquests delictes i cap dels 7 alcaldes de les principals ciutats varen anar a la seva designació. Clica damunt d’aquest troç de paràgraf i podràs llegir divereses notícies i enllaços al entorn d’això. I això només n’és un exemple i el poso perquè just en la seva doctrina ensenyen que per entrar al Regne és necessari tenir la innocència d’un infant i els pedòfils el que fan és malmetre aquesta innocència. I en un sacerdot aquest delicte encara és més greu, perquè malmeten un territori sagrat, segons l’ensenyament d’aquesta església, perquè en la innocència dels infants, segons expliquen, està la clau per entrar en el Regne.Moltes paraules, però fan el que poden per amagar-ho tot i fer callar les persones que han rebut abusos sexuals.

Aquest màxim dirigent de l’església ( CAR ) i l’equip que té darrere, actuen sota les més astutes manipulacions de l’Ego, són uns artífexs del maquillatge, de la publicitat enganyosa, de la disfressa. Denuncien l’afany de domini que tenen uns per damunt dels altres; denuncien el que l’Ego humà fa i ells són, com a institució, els primers que haurien de fer examen de consciència, perquè no passarien de la primera revisió. S’omplen de paraules boniques, però els fets els contradiuen. Que n’és d’astut aquest Ego tan infantil, se les sap totes per justificar-se i transferir el que és a fora d’ell. I per posar-te un exemple d’aquest Ego en l’àmbit no religiós, només t’has de fixar amb tota la corruptela d’una gran part de la classe política d’arreu del món. Per anar més a prop de casa, només has de recordar les paraules d’un ministre d’hisenda que deia que tindria mà dura per tots els defraudadors i ell és qui maquina una de les majors corrupteles vistes a Espanya.

I tornant als capdavanters de l’àmbit espiritual del nostre entorn cultural, que són els qui haurien de tenir més ètica i donar més exemple de virtut, et posaré un exemple molt proper d’una església, però tingues en compte que hi ha moltes esglésies i moltes esglésies dins les esglésies… Sense anar més lluny t’explicaré com en el sector més influent, de l’església Catòlica, Apostòlica i Romana del Bisbat de Solsona, ara fa un any (2015) sentia, en la seva catedral en veu d’un sacerdot canadenc, convidat pel Bisbe de Solsona, que “la pràctica del Ioga era un acte diabòlic” per posar un exemple de les coses que vaig sentir. I després d’haver fet aquesta condemna “com a cosa diabòlica”, ells van realitzar exorcismes dins de la mateixa catedral, imposant mans per treure el dimoni i alguns portaven polvoritzadors llençant aigua beneïda a la gent. L’endemà s’havia de publicar una notícia de l’acte en un diari de la comarca i es va pressionar i prohibir “pel mateix bisbat” de fer-la pública. Sí, ho has llegit bé ! Observa, doncs, com encara la manipulació i la censura exerceixen en molts moments en ple segle XXI. Tot plegat no té paraules però, per mi, el més desconsiderat i lamentable es la manca de cultura i el pèssim coneixement espiritual i místic que tenen d’una cultura el doble mil·lenària que la seva. Això fet amb tan menyspreu i fent una interpretació partidista i inculte, que just va en contra dels orígens de la seva religió.

Com observaràs, si hi reflexiones, és realment una qüestió que no cal que la valori en el seu conjunt, crec que tu sabràs destriar el gra de la palla, si saps ben escoltar el teu cor. Si no et creus res de tot això per com és d’inversemblant i, com que no puc adreçar-te a la notícia per la prohibició que hi va haver, només has d’anar a Solsona i preguntar, i la memòria col·lectiva et donarà compte d’aquest fet i d’altres fets d’aquesta església. I si t’indigna tot plegat, no reaccionis a partir del teu Ego, per no caure en el seu mateix error, anant a l’extrem de veure-hi el mal, perquè és simple ignorància que creu fer el bé quan es perden en un dèdal de complexitats. No et posis en contra de res, però sí aprèn a tenir consciència i recorda el que els diu el seu mateix mestre: “Pels seus fruits els coneixereu” (Mateu 7:15-20) i fixa’t com obren: Creuen que escullen la virtut quan en el seu obrar la desconsideren. Com ens deia un dels grans savis que ha tingut la humanitat,  Jiddu Krishnamurti : ” Si poseeixes claredat, si ets una llum interna per tu mateix, mai no seguiràs ningú“. Escolta amb el teu cor aquestes sàvies paraules, perquè si ets llum, la foscor mai no podrà ofegar-te. Només el coneixement podrà alliberar-te de qualsevol domini i esclavitud.

I dit això,  justament, no desvaloris els escrits sapiencials que encara perviuen, si bé contrasta’ls perquè ells et permetran descobrir les estructures universals de la psique profunda amb els seus condicionaments i arquetips, els quals desenvolupen un paper determinant en el conscient i l’inconscient humà, per això, per poder-te alliberar, considera els ensenyaments del Corpus Hermeticum, la Pistis Sophia, el Mahabharata, el Popol Vuh, el Zohar, el Llibre de Enoc, la Torah, les Eddas, L’Ètica a Nicòmacla Eneida, la Bíblia, l’Alcorà, les Upanishads, el Tao te Ching, el Talmud, el Tantra,  l’Ars Muriendis, el Bardo Thodol, el Confuci Mencio, l’Ashtâvakra Gîtâ, els Manuscrits de Nag Hammadi, el Bhagavad Gitâ, la vida de Gilgamesh, l’I Ching, els Vedas, l’Ifa Babalawo, les 4 Nobles Veritats i el Camí Òctuple, el zodíac de Dèndera el mite de Ofiuco, la mitologia grega, La Iliada, La Odisea, l’estela de NaramSin,  el Pachacuti Yamqui, el Chilam Balam, el Llibre de Urantia, les Sagas, els Manuscrits del Mar Mort, lEvangeli de Tomàs, el Ramayana, el Vajracchedika Sutra i tants d’altres mapes que té la humanitat, fins i tot els drames de Shakespeare, de Goethe, la Divina Comèdia de Dante i les grans obres del renaixement. Elles t’ensenyaran els camins per poder trobar el tresor i poder-te alliberar de tot allò que et fa ombra, però recorda sempre que sense la brúixola del teu cor no aniràs enlloc i menys si t’escoltes molts dels qui volen interpretar els texts i que van de savis i de mestres de la llei. El que va dir Jesús (“Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que tanqueu als homes les portes del Regne del cel! Vosaltres no hi entreu ni hi deixeu entrar els qui voldrien entrar-hi!), avui es pot aplicar a molts dels que van voler construir darrera d’ell i que van tergiversar el seu ensenyament original, com s’han tergiversat altres savieses. No em creguis, si us plau, però investiga profundament tot el que aquí és dit. 

També és cert,  llençant una llança a favor als homes de bona voluntat i a aquestes esglésies dins de les esglésies, que deixant de banda els estaments, jerarquies i algunes branques d’aquestes doctrines més lligades al poder i l’ambició, a la confusió i a la malaltia mental, que donen lloc als fonamentalismes, integrismes, sectarismes,.. Tenim llavors aquells que malgrat la institució, són capaços de utilitzar-la per portar allò que els dicta el cor i saben escoltar la profunditat de l’Essència. Aquelles persones que no són indiferents i que no passen desapercebudes, perquè estan al costat de les persones i perquè tenen una mentalitat més oberta, i que sovint tenen o han tingut problemes amb els propis estaments de les seves institucions. Persones anònimes al llarg de la història o com ara alguns de pròxims a la nostra cultura els quals podem posar nom: Mn Josep Maria Vidal i Aunósque va destacar per la seva lluita contra la marginació dels sectors menys privilegiats; Lluís Maria Xirinacs,  un gran mestre d’una visió polièdrica; Pere Casaldàliga i Pla, un home de pau i defensor també dels més desafavorits; Mn. Josep Dalmau, un lluitador de les llibertats; Mn Joan Noves i Prat, que encenia guspires de confiança en l’autoestima dels habitants de la Valldan; o l’amic músic, l’Abat Cassià M. Just, un reflex de bondat, un cor bo, acollidor i ple de tendresa. I tants i tants d’altres bons sacerdots, missioners i missioneres que vetllen pels drets de les persones, més que per una professió de fe. Monjos i monges que han estat referents de la grandesa humana,  oberts i compromesos a la vida i als drets humans, dones i homes de totes les religions, grups de justícia i pau interconfesionals. I també destacar en Gandhi per dur l’Índia a la seva pròpia dignitat, a través de Satyagraha que han sabut anar més enllà del dogma i llegir el seu cor, tot escoltant el Cor d’aquella Essència que és Presència d’Infinit. Com ja deia Jesús: (Mateu 5,8) “Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!” Salm 51 :12: Crea en mi, Déu meu, un cor ben pur.

Per això mateix, per aquest cor pur, m’agradaria incidir i recalcar de nou el que t’he dit. No consideris ningú enemic o vegis a fora els enemics a combatre. El combat mai no ha de ser cap a enfora, ha de ser sempre cap a endins, perquè el gran enemic del qual t’has d’alliberar sempre és a dins. Aquest Ego infantil que ha d’aprendre a madurar i créixer per ascendir en tots els àmbits de les representacions humanes. I que li digui Ego infantil, no vol dir que l’equipari als infants, perquè, com comprendràs, a vegades ells són més adults que els seus propis adults. Per això et reescric una frase que he posat als inicis d’aquest comentari, perquè ara la puguis entendre millor i se’t faci més evident:  Sigues tu el canvi que vols veure en el món “ Gandhi. 

És d’aquesta manera que podrem crear un món millor, quan estiguis orientat per aquest cor ( Consciència ) que té un sentit equànime, que no està contaminat per les limitacions de l’Egoper les seves passions i pels seus temors, pels seus condicionants, per les seves ambicions, pel seu narcisisme, per les seves pors que el condueixen a la ira, a l’ofuscació, a la frustració, al desig sense visió, a l’excessiva confiança, als anhels de tenir drets i expectatives que el porten a anticipar, planificar, vigilar,… per un neguit de control. Vés més enllà, sempre més enllà de tot això i el món que faràs néixer serà aquell Regne que viu d’un esperit just i equànime, virtuós per trobar-se amb comunió amb la vida, perquè viu de la Veritat Interior, de l’Essència que es troba en el fons del teu cor. I així arribaràs a viure les noces místiques, on descobriràs que tu i la Unitat ( Déu ) sou una mateixa cosa, una qüestió que ja no presenta diferències, perquè hauràs transcendit la dualitat i habitaràs en la Presència de Consciència de Unitat Infinita.

Quan vulguis escoltar aquesta profunditat, aquesta Veritat Interior, en qualsevol qüestió que en la teva vida demani una resolució, has d’aconseguir en primer lloc veure-la clarament i això ho aconseguiràs obtenint en primer lloc, la tranquil·litat interior. Per obtenir-la necessites silenciar tots els sorolls emocionals i mentals que proclama el teu Ego davant de les experiències que vius, has de sacrificar aquest funcionament per poder donar l’oportunitat que n’emergeixi un altre. Has de silenciar els clamors i les queixes del teu jo infantil ( Ego ), talment com l’oreneta li explica a la Laia que silenciï, per escoltar novament el seu cor. Només així emergirà el punt de vista correcte i equànime respecte a qualsevol situació. I així des d’aquesta equanimitat, hauràs creat un estat de no resistència i aprendràs escoltar el batec de la vida, del qual tu en formes part.

La mentalitat egoista que s’obsessiona pel món exterior és el que t’impedeix experimentar la teva vertadera naturalesa. Ens hem convertit en esclaus dels nostres propis anhels i desitjos i és sacrificant tot el que és personal que t’encendràs, que sorgirà el foc de la transmutació  (Igne Natura Renovatur Integra – la naturalesa mitjançant el foc es renova integrament). Aquest foc del qual n’has de començar a fer corona en la teva vida, per poder viure la transformació d’allò que has cregut que ets i així buidar-te de tot allò que no ets, consumit per aquest foc, per així poder-te erigir a la teva naturalesa divina. D’aquesta manera et transcendiràs per habitar en la transpersonalitat. Passaràs de tenir únicament una visió particular, a saber emergir i mantenir alhora una visó universal, i així tindràs complementada una visió holística en el teu punt de l’Espai – Temps. On completaràs la visió particular i la visió universal. Esdevenint l’observador i l’observat en unitat, perquè esdevindràs l’univers conscient de sí mateix, Presència de Consciència de Unitat.

La veritable crisis que vivim no és de caràcter social, polític o econòmic, això tan sols n’és la superfície. La nostra crisis profunda, és una crisis de consciència, la incapacitat per experimentar directament en nosaltres la nostra vertadera naturalesa. Aquest text ve a esdevenir un testament, en una època convulsa, quan la humanitat abandona el guiatge dels seus referents per haver estat mal utilitzats. Un abandó que no esdevé per una obertura de consciència, sinó pel mal ús i l’abús que n’han fet aquests poders fins ara imperants. I això ens porta a tenir una humanitat en crisis de referents ètics i sense un nord clar de cap on anar. Avui, la joventut que nega els referents dels seus pares perquè els ofega la seva llibertat, tampoc té una ètica interior que pugui ser guia per la seva consciència. Alienats per una societat que s’encarrega de manternir-los adormits, passius i indiferents, en un materialisme consumista i tecnològic. Es canvien les manipulacions i es manté una manca profunda de consciència, Són temps d’una terrible foscor, on l’home s’orienta a palpentes, i això em dóna la intuició que estem en temps d’espera d’una albada lluminosa. Desitjo i espero amb alegria i amb molta pau, que aquest text pugui contribuir i aportar, almenys. una guspira de llum a les noves generacions, perquè sàpiguen trobar el camí que avui el món necessita.

Avui sabem que el cor té teixit neuronal, envia més informació al cervell de la que rep, és l’únic òrgan del cos amb aquesta propietat i pot inhibir o activar determinades parts del cervell segons les circumstàncies. Pot influir en la nostra percepció de la realitat i per tant en les nostres reaccions. El camp electromagnètic del cor és el més potent de tots els òrgans corporals, 5000 vegades més intents que el del cervell i s’ha observat que canvia en funció del nostre estat emocional i que s’estén al voltant del cos entre 2 i 4 metres. Sembla ciència ficció, però està demostrat que quan l’ésser humà utilitza el cervell del cor, no del cor infantil (Ego), sinó d’un cor madur, equànime, que viu de l’Essència, es crea un estat d’alta coherència biològica i tot s’harmonitza i funciona correctament. És en aquest espai on podem trobar l’enllaç on les cultures i les místiques més profundes han connectat amb aquella Presència que ens reconforta, que ens inspira i ens revela. Aquella Consciència que inclou i mai no exclou, que transcendeix i supera així la dualitat d’aquesta vida. És en aquest punt i des d’aquest punt que pots trobar aquesta Essència, aquell estat de consciència que podem anomenar Amor i que no és un simple sentiment, sinó un Estat de Consciència. El sentiment només n’és el vehicle, la naturalesa emocional de l’experiència, de la psyqué, però l’Essència es troba més enllà d’això.

Així el cor és l’òrgan rector de la freqüència, el to, el so. Sense cor no hi ha vida, ell és un dels principals òrgans rectors del cos i, la teva Essència, la rectora subtil d’allò que ets. Totes dues, l’orgànica i la subtil, es troben associades, enllaçades. En aquest espai anomenat pels sufís: latifa akhfa, on hi ha un no espai que alhora és l’entrada a un regne més profund que ja no té una ubicació física, el regne on habita una Presència Ontogènica: l’Essència.

És el saber d’aquesta Essència Transcendent de tu, la que he volgut despertar a través de la teva curiositat, a partir de la metàfora del conte, la d’observar el cor, perquè tots, petits i grans, ens dirigim a canviar un món, que primer s’ha de despertar a dins nostre.

“El gozo interno de lo que somos está esperando a que abramos la puerta del corazón para manifestarse”

Swami Satyananda Saraswati

77b891d37

En l’educació dels infants el primer que cal ensenyar és entrar en contacte ( Con- Tacte / Amb Tacte ) amb el cor i escoltar-lo. I això es fa ben poc, simplement els sistemes educatius emfatitzen sovint en la programació de la ment i així mantenen la consciencia adormida, simplement programada i orientada cap a on ha interessat alguns, per tenir les ments orientades i controlades com al llarg de la història i avui també sovint es continua fent.

Per tant, recorda que l’autèntic sagrament de la reconciliació és una avaluació personal, una afinació personal de veure si ets fidel i lleial a la teva Essència. Un autoconeixement, una autoindagació, només així pots créixer espiritualment. Un examinar-te a tu mateix, així pots saber qui ets. Perquè qui no es coneix a sí mateix, no sap res. Però, el qui es coneix, arriba simultàniament a la profunditat de tot. Buscar la gnòsis, l’autoconeixement és pel que haurien de vetllar tots els bons sistemes educatius, orientatius, guies de la consciència. Tota altra cosa no és treure de dins, encendre la llum, sinó posar-la des de fora i tapar-la per dur-la a on alguns els ha interessat. Aquest és el drama humà, el drama de la consciència que tots podem canviar si aprenem a ser fidels a l’Essència.

I això és l’únic que hauria d’ensenyar qualsevol religió que aposta per una educació per a les persones. El respecte cap a un mateix, i cap a l’altre. El saber escoltar-se, fer escolta de la teva pròpia Essència, respectant-la i respectant les dels altres. Això seria realment afinar l’instrument espiritual de la persona, com s’afina un piano amb el so que ha de donar.

Aquesta és una reflexió que és guia per aprofundir en la moralitat d’aquest conte i convido tothom, qui s’escolti dins seu, a continuar-la.

Escolta finalment, escolta’t i afina’t en el teu propi so, així seràs respectuós amb la tevaEssència i aquest patró serà el respecte per a tot.

Recorda que el més important és acompanyar en aquest autoconeixement, permetent que les persones aprenguin a estimar-se i estimar respectant a l’altre en un mateix pla.  A pensar des d’elles mateixes i per elles mateixes, en aquesta escolta interior, sense que tinguin cap autoritat externa que no sigui la d’elles. D’aquesta manera ajudaràs a crear infants lliures, sense possibilitat que puguin ser manipulats ni per institucions ni per persones que enganyen en el món, embaucadors en tots els camps sense cap mena d’ètica. Vivim en un món on l’Ego (amo) s’ha erigit com a Déu i aquest fet fa que visquem en un món molt fosc, on l’engany, la mentida, la manipulació són aspectes expressats amb normalitat per aquesta energia tant baixa. Acompanya els teus fills, els infants del món, a créixer en consciència. Fes-los lliures, autosuficients, autònoms, perquè aprenguin a tenir criteri propi, a saber discernir per no ser enganyats i manipulats per una gent que només vol aprofitar-se’n. Fes-los lliures i representants d’aquesta Essència que, si has arribat fins aquí, saps que viu dins de nosaltres. Amb ella podem construir un món molt diferent. On la donació i la cooperació des de l’Essència- Amor, siguin el pa de cada dia. Acompanya’ls a entendre que allò que veuen fora és a dins seu, i que per poder-se alliberar a fora, primer cal que s’alliberin del poder que el seu Ego pot tenir damunt d’ells, mitjançant aquell foc transmutador que t’he explicat. Recorda que el combat és sempre a dins, recorda que el canvi en el món, primer l’hem de fer dins nostre. Aquesta és la millor herència que podràs donar als infants d’aquest món, a les noves generacions i per tu mateix. Així faràs un nou món possible. En Tu i en el món.

Quan els nens arriben al món, arriben sense prejudicis i amb una visió especial, per ser oberta. Nosaltres, com a adults que els guiem en la seva obertura, és important que estiguem familiaritzats en aquesta escolta, si volem instruir-los perquè aprenguin a escoltar-se.

Els infants, com més petits són, més connectats estan amb aquests altres espais paral·lels que ens envolten i dels quals hem perdut consciència.

Cal tenir en compte, alhora, que els infants, per ser persones molt obertes i sensibles poden ser, per a nosaltres els adults, autèntics mestres, i per tant podem enriquir-nos plenament amb ells i aprendre de la saviesa amb la qual es troben connectats. Per això hem de vetllar per no eliminar, i sí potenciar, aquesta sensibilitat i obertura, per poder ser nosaltres instruïts per la seva intuïció. Nosaltres, com a adults, estem tan condicionats i bloquejats que ens perdem tot un món que els infants encara veuen.

És important, doncs, que nosaltres aprenguem d’ells i no els dirigim a enfocar solament la seva consciència en la matèria, ja que podrien perdre la comunicació amb el que no és físic. Aquests altres estats de consciència, com poden ser per exemple: els estats del son, de la meditació, de la contemplació i d’altres que també ens conformen i que és important tenir en compte si volem ser éssers plenament lliures, responsables i conscients de les possibilitats que permet aquesta experiència que estem vivint.

Una experiència que pot ajudar molt a la vostra mainada a preservar la seva sensibilitat, és acostar-los als elements de la naturalesa, en la seva diversitat. Nosaltres podem aprofitar aquestes ocasions, si són molt petits, per ser instruïts amb la seva sensibilitat, ja que els més petits poden percebre energies a les quals nosaltres, com a adults, ja hem estat condicionats a no percebre. No et situïs en una posició de poder, creien que ho saps tot. O et perdràs tot un univers de consciència que es mou al teu voltant.

És famosa la observació sobre la capacitat que tenen algunes ètnies per distingir múltiples variacions de colors, a causa de l’adaptació amb el medi, Només cal posar l’exemple de la percepció que els esquimals tenen per distingir més de 17 tonalitats de color blanc i els 40 noms diferents que tenen per anomenar el que nosaltres en diem “neu”, o els 70 termes que tenen per designar el gel.

Si vols aprendre dels infants estigues obert a sorprendre’t al seu costat, a acollir sense jutjar. Pots preguntar-los sobre el que els rodeja, com per exemple què els agrada de tu, de la vostra casa, de la muntanya que visiteu i deixant els vostres raonaments i programes. Escoltar obertament, mirant de captar el que els seus sentits d’infant perceben, i reflexionar sobre allò que responen.

És bo també que els transmetem un profund amor i respecte cap a totes les coses, talment com si tot fos sagrat, perquè certament tot és sacra, i algun dia podràs viure aquesta afirmació si encara no la vius. Hem de motivar que estimin molt la naturalesa, els minerals, els animals, les plantes, no sols en una línia de respecte, sinó també en la possibilitat que aprenguin a comunicar-se amb tots aquests elements des de l’amor. Perquè des del cor podem comunicar-nos amb tot, a través del nostre ser intern. Això ho hauràs mig experimentat si has compartit un temps amb algun animal, però aquesta experiència es pot traslladar a d’altres elements animats i també inanimats.

Ja, per acabar, et deixaré amb un text de Emilo Carrillo, professor d’universitat, economista, extinent d’alcalde de la ciutat de Sevilla; que ha sabut percebre a través d’una experiència personal, propera a la mort, una nova visió de l’experiència consciencial que després ell ha constatat com en parlaven els místics de tots els temps. Trobar Déu en el nostre interior i no pas a fora. Una nova experiència espiritual, lliure i personal, que parla d’aquest respecte i acceptació de la qual us he estat parlant.

Abans de llegir el text et diria que si el vols fer més efectiu i eficaç deixis de llegir per uns moments i facis 10 minuts de silenci, com els mataronins fan el dia 24 per escoltar el silenci de Nadal.  Un moment de recolliment abans del brogit intens i accelerat de les hores i dies principals de les festes de Nadal, tots aplegats en silenci, poques hores abans del dia 25, per poder viure aquelles festes amb més profunditat. El mateix et recomano que facis en molts moments de la teva vida i ara t’ho suggereixo també per poder aprofitar-lo bé.

Després llegeix profundament:

Viviu vivint!! Aquest és el vostre únic i veritable projecte de vida. Deixeu anar llàstimes i autolimitacions mentals, desplegueu les vostres habilitats i talents i viviu en Llibertat i sense pors. Sou l’Essència mateixa, el que no es pot definir, el que no es pot descriure. La vostra naturalesa es Dividinal; i sou cada un la prova més evident de l’existència d’un Tot.

No són temps d’aprendre. Només recordeu i apliqueu el que ja sabeu.

Identifiqueu-vos amb el Pare/Mare, ja que l’Essència Crística està en vosaltres. És pura Essència i Vibració d’Amor. Totes les respostes es troben en cadascun de vosaltres i l’Essència mateixa del Pare / Mare està en tu, en tu, en tu, en tu, en tu…

Recordeu: el futur no es prediu, es crea. Hi ha decisions que inquieten la ment, però la Pau forma part també del vostre Estat Natural. La ment dirà que és difícil, més el vostre “veritable ser” sap que tot us és possible”.

Fes-te teves aquestes paraules i ja et deixo amb un gran poeta que ha tingut la humanitat, com tants d’altres meravellosos que m’agradaria presentar-te i deixar-te llegir versos d’una qualitat excelsa, però que per no allargar-me i per acabar la reflexió d’aquest conte, ho deixarem amb les paraules d’aquest místic poeta que estimo tant. Llegeix la seva obra, no hi tens res a perdre i tot a guanyar. El poeta Jalaiad-Din Muhammand RUMÍ. És un poeta, jurista, teòleg, místic sufí, nascut el 30 de setembre de 1207 a Balj, actual Afganistan, i mort el 17 de desembre de 1273. Entre moltes coses et diu:

Perquè plores?

“Tot el que veus té les seves arrels en un món invisible.

Les formes canvien, i malgrat tot, l’Essència roman igual.

Cada vista meravellosa es desviarà, cada paraula dolça desapareixerà

Però no et desanimis.

La font de la qual procedeix és eterna creixent,

traient noves branques

donant nova vida i noves alegries

Perquè plores?

La font és dins teu

I el món sencer està sorgint d’ella mateixa”.

Te n’adones? 😉 😀 🙂

“Solsament des del cor pots tocar el cel”

 Rumi

Gràcies per haver-me acompanyat en aquest viatge, t’explicaria tantes coses que fan de la teva consciència, la joia més preuada!! Però ha arribat, al menys de moment, el final d’aquest acte i et convido a acabar-lo, d’una manera única, avui o quan tu vulguis. M’agradaria si has arribat fins aquí, ja que ets una persona molt més lliure, que et convidessis a una experiència:

Agafa una gandula i una manta i vés a un lloc on hi hagi poca contaminació lumínica. Si pots, estigues-t’hi des de la posta fins a la sortida del sol i contempla tota una nit estrellada, i quan estiguis veient la immensitat de la Via Làctea, mira’t com a una d’elles. i pregunta’t: Quina és la meva llum? Què és el que Jo ( Essència ) he vingut a aportar en aquest món? Fes-ho des de la màxima sinceritat, i des d’un espai transpersonal, escoltant el teu cor, que és del que t’he volgut fer conscient aquesta estona.

Que tinguis una bona i bonica experiència i gràcies per haver viscut junts aquest viatge que ja sempre serà nostre. Moltes gràcies !.

Si més endavant vols continuar-lo per profunditzar en la vida, et remeto que cliquis a la següent adreça:

ÀRφCA

L’ArcA de les forces complementàries

200_s

Perquè l’”A-Mor” i la “Mor- T” ja no s’enfrontin, sinó que finalment s’uneixin perquè triomfi la Vida.

Bon Viatge! 😉

Om Shanti, Shanti, Shanti.

Espero que us sigui útil.

ÀRφCA

Text Infantil i Comentari del Conte  

ÀRφCA : Obertura de la Consciència

© Copyright  Carles Perarnau Vidal.

Símbolo de Compartir Igual (share alike)t : ÀRφCA és Lliure, pots redistribuir-ho o modificar-ho d’acord amb els termes de la Llicència Art Lliure.

Fundación Copyleft